Calvo: basta de deriva ideològica

Després de mesos de confusionisme, deriva ideològica i preses de pèl als veïns de la zona; després de mesos de resistència aferrissada, digna del coronel Moscardó a l'Alcázar de Toledo, la batlessa Calvo s'agenollà a la fi davant la mare Història i accedí a l'eliminació de l'obelisc feixista dedicat als instructors dels Dragones de la Muerte. Va ser una victòria de la democràcia sobre l'obscurantisme i de la raó sobre la ignorància.

Ahir era emocionant veure com el llevaven. Emergia de la plaça redimida la memòria lluminosa d'Emili Darder, d'Alexandre Jaume i de tants i tants centenars de demòcrates assassinats, que ho donaren tot perquè aquest país pogués continuar viu i perquè les actuals generacions poguessin aspirar a un present i a un futur de dignitat, seguretat i decència.

Coneixent el panorama, Calvo digué que havia estat per casualitat, però elegí un dia especialment apropiat per eliminar la xacra: la vigília del 4 de juliol, aniversari de la proclamació de la indepèndencia dels Estats Units, passa prèvia a la creació de la primera república contemporània. Tal dia com avui del 1776, un grup de valents acordaren convertir en valor imperible que tots els homes neixen amb uns drets inalienables: la vida, la llibertat i la recerca de la felicitat.

I per fer immortals aquests principis empenyoraren les seves vides, les seves hisendes i el seu sagrat honor. I mentre ahir s'esvaïa de la plaça alliberada el tètric símbol de la repressió, dins l'aire semblava surar, altiu i orgullós com una bandera tricolor sobre la pols, el Battle hymn of the Republic, l'himne de batalla dels voluntaris de Lincoln: "I ja que nosaltres no podem fer els homes sants, morirem per fer els homes lliures".

Aquesta batalla per extirpar l'obelisc ha servit per a moltes coses, sobretot per comprovar l'alarmant manca de solidesa en la formació democràtica de la batlessa Calvo. La lluita de les persones per la llibertat, la igualtat i la fraternitat és la lluita de la memòria contra l'oblit. Per això era tan important guanyar aquesta pugna de conviccions. Per demostrar, per exemple, que dur un carnet del PSOE dins la bossa no s'obté ni en una rifa ni en una tómbola, sinó que és fruit del sacrifi de moltes generacions de demòcrates que bé es mereixien que Calvo no hagués posat tants d'entrebancs a la retirada del símbol que sublimava els que els humiliaren, els torturaren i els mataren.