Tractats inofensius

En general tenim la sensació que la ciutadania llegeix allò justet i la mateixa societat associa aquest plaer als paladars més o menys refinats i intel·ligents. Per això mateix la lectura esdevé cada vegada més un exercici per a esperits inquiets i cordials, la majoria receptors i pastadors d'idees. El llibre és el punt d'encontre de civilitzacions i l'alambí que ens permet destil·lar el nostre punt de vista en comparació amb allò que recepcionam. En aquest sentit s'esdevé que el llibre apareix com un tractat inofensiu, com una oportunitat i com una alenada d'esperit de civilitat. Aquests dies, per fortuna, hem conegut autors i llibres que parlen precisament d'això, de la vida, de la ciutadania, de la convivència, d'ideals i de formes de vida que planten cara a la realitat d'una forma amable, pacífica, ordenada, dialogant i considerant l'entorn com un espai gratificant i mai des del component agressiu o ofensiu.

Aquests autors acostumen a ser ciutadans amb conviccions, ideologia o creences, gent que treballa profundament els components ètics de la condició humana i en fotografien el seu paisatge amb poesia i metàfora, sense defugir el realisme i la consciència històrica. Aquesta és la visió i la màgia del basc Javier Otaola, conegut per la seves conviccions i militància maçònica, que parlà, a Palma, sobre la "laïcitat una estratègia per a la llibertat", el títol d'una de les seves principals obres d'èxit. La seva proposta instrumental que presenta, simbòlica i metafòrica, ràpidament es transforma en un espai de diàleg i de convivència. Aquest mateix plantejament, i salvant totes les distàncies, és el que hom percep llegint un llibre que es presenta demà a Palma titulat Eren temps de guerra..., de Chiara Lubich i Igino Giordani, dos cristians catòlics que dedicaren la seva vida a la causa de la unitat i a canviar el món a partir d'aquell jardí d'utopies i ideolismes que emergiren a l'Europa de la Segona Guerra Mundial.
El marc simbòlic de l'Europa d'avui és, entre moltes altres coses, el resultat de l'entesa i de la capacitat de compartir que van tenir les generacions que cresqueren i se formaren en el context de la desfeta dels totalitarismes i la guerra. Des de diferents àmbits socials, ideològics i religiosos, avui, necessitam restaurar i reforçar aquelles virtuts cíviques, ètiques i polítiques, que cadascú treballava i manifestava respectant la pròpia denominació d'origen. Precisament ara, quan hom analitza els fruits d'aquelles experiències s'adona ràpidament que calen treballs d'excavació per explicar l'ànima que dissenyà aquest món nou. Filòsofs, maçons, creients, agnòstics, polítics, professionals liberals, dones, homes, ... avui són molts, majoria, els que compartim aquesta idea d'unitat i de cordialitat que fa possible aspirar a un model nou de ciutadania, a una forma restaurada d'entendre les religions, des de l'entesa i la unitat i, en general, una idea que compartim amb tots aquells ciutadans anònims que, com ha manifestat Vicente del Bosque, són especialment sensibles a les enfermetats espirituals dels éssers que ens acompanyen.