00:38h
L’única llengua del món oficial i perseguida
El Consell Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Palma du idea de fer una proposició de Llei del Cine que asseguri la projecció d'un cinquanta per cent de films en català a les sales. Eixampla el cor veure adesiara qualque rampell de llum dins la fosca que fa tants d'anys i tantes de legislatures que tenim a la política lingüística de Palma, de Mallorca i de les Balears. Sense dubte, una Llei del Cine com aquesta serà una iniciativa valenta i democràtica en defensa dels drets i de les llibertats individuals dels espectadors.
Aviat farà tres dècades que afigura que tenim autonomia i, per tant, que l'idioma natural, propi i històric d'aquesta terra hi és oficial. I ja en fa més de tres, de dècades, que afigura que tenim democràcia i encara arrossegam, a l'hora dels fets, la prohibició franquista de projectar cine en català a les nostres sales i la imposició sistemàtica de l'espanyol com a llengua única de doblatge. D'aquesta manera, com ens podem avesar mai a sentir el cine així com toca, que és o bé parlat en versió original i subtitulat en català, o bé doblat al català?
Les sales de projecció de cine ofereixen un servei de lleure al públic en general. Són, per tant, uns locals oberts al públic. Fan un servei públic. Una gran part d'aquest públic parla l'idioma propi i oficial d'aquesta terra i la immensa majoria l'entén. Almanco quan li convé. Quina llibertat tenim els ciutadans de triar escoltar el cine en el nostre idioma si, a l'hora de la veritat, és boicotejat, vetat, marginat, exclòs, prohibit a la pràctica, per tant, a les sales que en projecten? Jo deman: existeix en tot el món un sol idioma oficial que sigui encalçat i prohibit de fet a les sales de cine o a qualsevol altre àmbit de la vida social? No! Som un cas únic en el món. Us imaginau que els madrilenys no poguessin trobar a Madrid cap sala de cine ni una que donàs cine en castellà?
Així és que les regidories de Cultura de tots i cadascun dels ajuntaments de les Illes Balears, així com les conselleries de Cultura de cada consell insular i la del Govern ja tenen, amb el Consell Municipal de Cultura de Palma, un bon exemple a seguir. Els regidors i consellers fidels a la nostra llengua, que creuen en la democràcia, en la cultura i en la llibertat individual dels ciutadans, en lloc de deixar-se desmoralitzar pels darrers esdeveniments que han desprestigiat la nostra política, poden proposar en el primer ple o consell de govern a què assistiran que la institució on fan feina faci la mateixa proposició de Llei del Cine. La manera més encertada de combatre el desprestigi de la política és fer coses positives que retornin, a la curta o a la llarga, la dignitat lingüística, cultural i cívica al nostre benvolgut país.
Menéame
Digg
Delicious
Yahoo
Tafanera
L'opinió del lector
Opinions
Idò jo crec que anau ben errats. Si vos pensau que el català sobreviurà fent enemics per tot arreu, anau ben servits. Podreu aconseguir que els cinemes projectin el 50 % en català, però també promourem que aquells que l'han après la rebugin per imposar-la, per molt de dret que tenguem com a llengua cooficial
ELS GUÀRDIES I LA NORMALITAT
24.02.2010 - 08:40
"Els guàrdies i el català"
Editorial d' "EL PUNT"
Independentment de com es va desenvolupar la discussió a l'aeroport de Girona entre la dona –jutjada per desobediència aquest dilluns– que volia parlar en català a uns agents de la Guàrdia Civil i aquests policies, el simple fet que aquesta hagués començat només perquè una ciutadana exigia d'expressar-se –tal com li reconeix la llei– en la seva llengua, ja demostra que hi ha alguns aspectes de la vida pública a Catalunya que no acaben de rutllar prou bé.
Algú, per exemple, pot imaginar-se una situació semblant a qualsevol dels països occidentals on conviuen més d'una llengua oficial. A Suïssa, per exemple? Ens fa l'efecte que no. Queda, doncs, molt camí per recórrer i aquí hi té un paper molt important a jugar-hi l'Estat. D'entrada, per exemple, informant els funcionaris que desplaça a Catalunya que els ciutadans tenen el dret d'expressar-se en una llengua diferent del castellà i que ells, com a agents de l'autoritat, no han de posar traves a l'exercici d'aquest dret.
El problema bàsic és que si l'Estat no fa, ni ha fet, en trenta anys de democràcia, ni un pas tan petit com aquest, es pot esperar que la situació canviï algun dia? Quantes discussions més estem disposats a acceptar?
Informa: EL PUNT
Policies al servei de qui?
Jordi Palmer / Subcap d'AVUI.cat
Vet aquí el cas de l'Àngels Monera, veïna de Barcelona a qui van aigualir el seu viatge a l'Alguer uns agents de la Guàrdia Civil de l'aeroport de Girona. Tot plegat, per un pot de laca i un altre cas d'incompetència lingüística.
Resulta que tal com admeten els dos agents de l'autoritat, aquests no entenen el català i per això demanen als ciutadans que s'expressin en castellà. Però com se sol dir, contra el vicio de pedir, la virtud de no dar, i l'Àngels Monera va considerar que no tenia per què canviar d'idioma. Som a Catalunya i resulta que hi ha dues llengües oficials, però triar lliurement la que vols pot ser motiu per ser acusat de falta de respecte a l'autoritat.
És la qüestió de sempre: ¿la policia està al servei del ciutadà o és just a la inversa? ¿No els sembla lògic i de sentit comú que siguin els cossos de seguretat els que respectin els drets del ciutadà i no que siguin aquests els que s'hagin d'emmotllar a les necessitats lingüístiques dels policies?
No és el primer cop ni serà l'últim que passarà això mentre no s'entengui que és el ciutadà qui ha de poder exigir al policia que l'entengui. De moment, a l'Àngels li poden caure 200 euros de multa. El traductor del judici, si més no, que el paguin els que l'han hagut de menester, i no la persona que exerceix la seva llibertat lingüística.
ImprimirEnviarNotícia publicada al diari AVUI, pàgina 20. Dimarts, 23 de febrer del 2010
Ni proves, ni testimonis
En tot cas, els agents no van portar cap prova ni cap testimoni del seu relat dels fets, tot i que deien que les càmeres de seguretat havien enregistrat l'escàndol. L'advocat de la defensa va afirmar que no hi havia hagut desobediència perquè Monera havia fet en tot moment el que se li va dir –ensenyar el DNI, o anar a l'habitació de la policia–, i que parlar el català és un dret reconegut en l'Estatut, i en cap cas una falta de respecte. Àngels Monera va assegurar que en cap moment va insultar els agents, i va explicar la seva versió dels fets. Les dues testimonis que va aportar, mare i filla de la denunciada, van explicar que el pot de laca el portava la mare, que no sabia que no el podia entrar a l'avió, i que va intercanviar comentaris amb la vigilant de seguretat abans que apareguessin els dos guàrdies civils. Va ser llavors quan es van iniciar els problemes per l'idioma.
Al final, la fiscal va demanar una multa de 5 euros durant 40 dies –200 euros– per contradiccions entre la denunciada i els seus testimonis, i «perquè alguna cosa devia haver passat perquè la denunciessin». En canvi, l'advocat defensor va demanar l'absolució perquè no hi havia hagut desobediència i perquè un incident lingüístic «no és una falta de respecte».
Darrera actualització ( Dimarts, 23 de febrer del 2010 02:00 )
Publicat a
El Punt Comarques Gironines 23-02-2010 Pàgina 5
Damunt d'lladrone, beneita.
Jutgen una barcelonina que es va negar a parlar en castellà a la Guàrdia Civil de l'aeroport de Girona
Xavier Pi / Mireia Recasens // ACN // 22.02.2010 // 14.18 h Ref. 531510
Santa Coloma de Farners (ACN).- Els Jutjats de Santa Coloma de Farners han jutjat una barcelonina, Àngels Monera, que es va negar a parlar en castellà als agents de la Guàrdia Civil de l'aeroport de Girona. La dona s'enfronta a una multa de 200 euros acusada d'una falta de respecte a l'autoritat. El detonant del cas, que va tenir lloc el 3 de setembre passat, va ser un esprai de laca que la mare de la dona portava a la bossa de mà. Els agents sostenen que Monera els va tractar de 'franquistes' quan li van dir que parlés en castellà, i que es va posar el DNI a la boca. La dona, per la seva banda, diu que la Guàrdia Civil li va exigir de males maneres que els parlés en espanyol i que després la van retenir a les seves dependències.
Els resistents, no els col·laboracionistes, representen la Nació i són els únics que tenen dret de parlar en nom d'aquesta. En el cas que es tracta els resistents són aquells qui renuncien al cinema i a l'Aquarium per dignitat.
Les accions no violentes, com aquesta de sacrificar-se durant el temps que sigui necessari fins que s'aconseguesqui l'objectiu, són certament difícils; l'èxit depèn del grau de dignitat del Poble que les emprendrà. Fins ara som pocs; però "som més dels que ells volen i diuen".
Pues a ver si es verdad q no vais ni al cine ni al Aquarium. bocas...
La festa acompanya el carro triomfal
Publicada el 29/07/2010 per A.C. a Part Forana
- Notícies
- + Vistes
- + Comentades
- Darreres
Idò jo crec que anau ben errats. Si vos pensau que el català sobreviurà fent enemics per tot arreu, anau ben servits. Podreu aconseguir que els cinemes projectin el 50 % en català, però també promourem que aquells que l'han après la rebugin per imposar-la, per molt de dret que tenguem com a llengua cooficial