L’estigma dels alienats

Aguilar, Albis, Albons, Alcover, Alenyà, Alzamora, Arbós, Balaguer, Begur, Bellpuig, Berga, Bisbal, Blanes, Bordoi, Barcons, Cabrera, Calafell, Camarassa, Campins, Canet, Cànoves, Cantallops, Canyelles, Cardona, Castelló, Cervera, Corbera, Estaràs, Estelrich, Figueres, Figuerola, Fluxà, Guàrdia, Güell, Juncosa, Llambies, Lledó, Lliteres, Manresa, Massanet, Mendiola, Mieres, Miravet, Montcada, Montserrat, Morell, Noguera, Olesa, Ozones, Palou, Penedès, Peralta, Perelló, Perpinyà, Piera, Prats, Real, Reus, Ribes, Ripoll, Rubí, Sallent, Salord, Savellà, Segarra, Soberats, Sunyer, Sureda, Taltavull, Tarragó, Terrades, Terrassa, Torelló, Tous, Vallbona, Vallès, Vallespir, Valls, Verdú, Vic, Vila, Vilanova, Villalonga o Vinyals.

Això, entre més de mil, si ens limitam a topònims, però podem enfilar una mostra referida al nom patern o matern: Abraham, Adrià, Agustí, Albertí, Aleix, Ambrós, Andreu, Avellà, Baltasar, Beltran, Bernat, Celià, Contestí, Crespí, Cursacs, Dalmau, Domènec, Elies, Esteve, Feliu, Ferrà, Ferrando, Ferriol, Furió, Gelabert, Gil, Gili, Gomis, Guillem, Horrac, Huguet, Jaume, Joan, Julià, Llodrà, Lluc, Llull, Macià, Marcús, Marquet, Martí, Mateu, Melià, Miquel, Nadal, Nicolau, Pasqual, Peris, Ponç, Ramon, Sans, Santandreu, Santmartí, Santpere, Sbert, Sentmenat, Serafí, Simó, Tomàs, Valens, Valentí, Ventura, Vicenç, Victorí, Vidal o Xamena.

I continuar amb referents geogràfics, tant naturals com bastits per l'home, amb Bassa, Bellafont, Call, Caminals, Canals, Carreres, Casesnoves, Castell, Coll, Colomer, Comes, Costa, Creus, Escales, Font, Forcades, Fortesa, Garriga, Mas, Mercadal, Molins, Muntades, Nouviles, Palau, Penya, Planells, Planes, Ponts, Portell, Pou, Puig, Puigserver, Pujol, Quadreny, Riera, Riu, Riusec, Roca, Sagrera, Sala, Serra, Sitjar, Soler, Terrades, Torres, Torrents, Triall, Verger, Ventosa, Verdaguer, Verdera, Verger o Vinyes. I noms d'oficis o càrrecs: Arquer, Ballester, Barber, Baró, Batlle, Boter, Bover, Cabrer, Campaner, Capellà, Cavaller, Comte, Cotoner, Darder, Ferrer, Forners, Fuster, Guaita, Jover, Llaneres, Marquès, Massip, Mallol, Marí, Mercader, Mercant, Mestre, Moliner, Monjo, Obrador, Pagès, Pastor, Pellisser, Sabater, Sastre, Siquier, Tauler, Teixidor, Timoner o Vaquer.

I del món de la botànica i la zoologia, com Aguiló, Alzina, Arbós, Bosc, Bou, Burguera, Busquets, Cabot, Capó, Cardell, Castanyer, Cirerol, Colom, Conill, Falcó, Florit, Genestar, Juncosa, Llabrés, Llop, Magraner, Moix, Móra, Mulet, Oliver, Picornell, Piferrer, Pineda, Porcell, Rabassa, Romeguera, Rovira o Tarongí. I afegir-hi altres fonts com la procedència: Bibiloni, Biernès, Cerdà, Genovard, Narbona, Pizà o Sard. I aspectes de la persona com Alegret, Antich, Blanc, Bastard, Bauçà, Benejam, Bonet, Bonnín, Castany, Clar, Company, Dolç, Duran, Ensenyat, Ferrús, Gambús, Llongueres, Major, Moll, Morro, Prim, Pubil, Quart, Quint, Roig, Ros, Segura, Socies, Suau, Trobat, Valent, Verd o Vivó.

I podem arrodonir-ho amb Alabern, Alomar, Alou, Amengual, Armengol, Artigues, Batllori, Carbonell, Frau, Galmès, Garau, Gener, Gibert, Ginard, Guiscafrè, Gomila, Gornals, Gual, Isern, Jofre, Llodrà, Llompart, Maura, Mir, Miret, Miró, Moià, Moranta, Ramis, Rigo, Salvà, Samsó, Seguí, Tur, Valriu, Vanrell o Vivern. Tot plegat constitueix una minúscula mostra d'entre els més de deu mil llinatges que constitueixen un certificat biològic de catalanitat. No és cap aval identitari, perquè no és l'ètnia allò que determina la pertinença a un poble, sinó el compromís cívic. Són mallorquins els que viuen a Mallorca, hagin nascut on hagin nascut, si estimen i defensen la llengua, la cultura i el territori.

"A contrario sensu" alguns portadors de llinatges ben catalans (Alemany, Barceló, Cirer, Descatllar, Estaràs, Gilet, Martorell, Mates, Rosselló, Rotger, per posar-ne exemples gens a l'atzar) abominen de les arrels. Són bons de destriar. Es refereixen a l'arribada del rei en Jaume (alguns li diuen "el infante don Jaime") amb una expressió distant com si no anàs amb ells. Parlen de quan els catalans "varen venir" (ells diuen aragonesos) i eviten dir "quan vàrem venir", perquè no volen donar passada que eren els seus avantpassats els que s'establiren aquí. Mentre reneguen de la seva catalanitat, fan bandera de la hispanitat, sobrevinguda per la força de les armes, i defensen uns hipotètics drets de conquesta. Neguen l'existència, no ja nacional, sinó fins i tot lingüística i cultural dels Països Catalans, però defensen els "Paises Hispanos".

Com s'emocionen quan un sud-americà parla de "la madre patria"! Com s'indignen quan un felanitxer es proclama català! Entre la hispanitat, empeltada per força, i la catalanitat apostatada, quina diferència hi ha? A Mallorca, matemàtica pura, la distància que hi ha entre 1229 i 1492, és a dir, més de 250 anys a favor nostre! Ja sé que els sap greu que els ho diguin, però la història és caparruda i farien bé de llegir-la per aclarir qui són i deixar de representar el paperot que els ensenyaren a l'escola. En els 10 exemples, el llinatge els hauria d'obrir l'enteniment i esvair l'alienació que pateixen. Si no ho fan, serà un estigma que arrossegaran tota la vida i transmetran als seus fills. Aquests, ai las!, més prest o més tard descobriran l'endemesa.