Excessos i una rossa

Hi ha dies que exigeixen vuit o deu columnes com aquesta, si hom vol fer justícia a la tele, és a dir, a la realitat. La informació del Notícies IB3 nit de diumenge sobre aquestes polseres "sanadores" (oblidant l'essencial, el bé que fan: tant com mal, és a dir, res de res), el 30 minuts de TV3 sobre la salut financera (dolenta, i empitjorant) dels ajuntaments, o el Salvats de la 6 sobre aquest poble-bimbolla fantasma (buit) de Valdeluz (amb més maniquins que habitants reals i relacionat amb l'AVE i els inconeguts motius que en van posar una estació, també fantasma) mereixerien tota la columna (i un article, i un llibre).

Em limito, però, a donar fe del debut d'El que digui la rossa (a la sobretaula de la 4), amb Luján Argüelles cridant, des del principi, que el programa va de "gresca, catxondeo i sarau". Dos detalls. Un, la presència del neng, Edu Soto, que contamina (en el bon sentit) qualsevol programa, s'hi parli de perruqueria o d'hermenèutica. Dos, els comentaris d'Eugeni Alemany (dos mots catalans a un madriprograma: ja tendran tema), que posà damunt la taula la debilitat de Zapatero. (Si els seus se n'han adonat, és que la cosa és greu...).