21:31h
Engrunats per la TDT
Raons diverses fan que hi hagi gent que vota uns partits i no uns altres: encertar el guanyador, tenir coneguts en el govern, pensar que més val mal conegut que bé per conèixer, obtenir qualque prebenda personal, etc. Però també n'hi ha que confien que, els seus votats, s'esforçaran a construir la societat que els prometen.
No sé quants són aquests darrers, però hi ha polítics que deuen pensar que són molt pocs. Són polítics que creuen que els seus votants ja estan satisfets veient-los ocupar càrrecs i, per això, poca altra cosa fan.
Es podria exemplificar en molts de sentits, però avui toca el tema televisiu. Ja fa temps que veus diverses han opinat sobre què podia significar el pas al sistema digital, per a l'oferta de televisió en català. D'una banda indicaven l'oportunitat d'aprofitar-lo per incrementar-la i per regularitzar definitivament la recepció de les televisions en català entre els diversos territoris que compartim aquesta llengua. Però també avisaven del perill de retrocés si no hi estàvem prou atents.
La coincidència, en el moment en què es produeix aquest canvi, d'un govern espanyol del PSOE, un govern de Catalunya "progressista i catalanista" i un govern de les Illes de composició i sigles semblants, feia confiar que l'escenari seria favorable. Però el temps passa, l'oferta en català es panseix i l'expectativa sobre la postapagada augura un fort retrocés, en valors relatius i absoluts.
I resulta que els responsables polítics, en lloc d'avançar-se als esdeveniments per -com a mínim- evitar la reculada, han dormit fins que des de la societat hi ha hagut grups que han manifestat el seu desacord. I aquests polítics, en lloc de cercar solucions, proven de justificar la pèrdua, es presenten impotents o, amb la boca petita, remuguen. ¿Qui s'ho podia pensar que, amb els qui ara ens governen, hauríem de reclamar coses tan òbvies?
Conec gent, favorable a la televisió en català, que preguen perquè els drets sobre determinats productes -per exemple, el bàsquet- no siguin de TV3, sinó de qualsevol televisió espanyola, perquè aquesta és la garantia que, des d'aquí, els puguem veure. Mentre la televisió en castellà ocupa tot l'espai, sense fronteres, la televisió en català de cada dia en té més i, ara, fabricades o consentides pels nostres governs.
La situació actual crea irritació cap a IB3 i TV3 entre persones que els feien costat. Si aquest panorama fos obra del PP, tots els partits ara en els governs participarien en la protesta. De poc serveix dir que amb els altres seria pitjor. Ara resultarà que amb un partit "regionalista" a Catalunya i un partit de dreta espanyola a les Balears teníem més normalitat televisiva que quan n'hi ha que es proclamen independentistes o garants de l'Espanya plural. És una via ben rara d'anar cap a la sobirania o cap a l'acceptació institucional de la pluralitat. Ni IB3 ha de ser la TV3 d'aquí, ni TV3 la IB3 d'allà. No han d'aspirar a duplicar-se supèrfluament, sinó a complementar-se per poder abastar més.
Però, d'una banda, la directora de Televisió de Catalunya insinua que el problema no és la retallada de l'oferta, sinó que no s'ha sabut explicar bé. De l'altra, el director d'IB3 diu que si els partits governants no volen que IB3 deixi de ser -en contra del que determina la legislació actual i el sentit comú- una televisió en català s'han de preocupar de guanyar les properes eleccions; però convendria que no oblidàs que una decepció sobre aquest tema podria ser un factor més que els ajudi a perdre-les.
Potser, si s'hi posen i volen, encara hi serem a temps, que IB3, TV3 i les altres televisions en català sumin en lloc de restar.
Menéame
Digg
Delicious
Yahoo
Tafanera
L'opinió del lector
Opinions
oh! sí! Temporadalta! quin programa!! ni el Tómbola del Canal9 en els seus millors moments !!!
i el nou de na Rosadelimayolé??? Brutal !!!!
No me digueu que programes con TEMPORADA ALTA, no aixequin el nivell de la nostra IB3, na Karmele Marchante, una crak del periodisme i els altres que val més no anomenar. Això és tele de prestigi. Es que no sé de què ens queixam. Que n'aprenguin a TV3 i no tant de Club i Polonia.
Ep!, n'hi ha un que m'ha pres el nom, en concret el que diu això de: "el que passa és que els mallorquins mai hem tingut collons per enfrontarnos i tenim el que es mereixem ...". No és escrit meu. Per a què en quedi constància.
El problema de tot això passa perquè, independement que les coses podrien ser d'altres maneres, hi ha coses que poden passar per les nostres mans o que depenen de nosaltres mateixos i quedam aturats.
Malauradament les emissions de TVC tal i com les coneixien fins ara tenen data de caducitat. Mònica Terribes ho va explicar amb molta cura i ben explicat: són raons tècniques (TDT), jurídiques (les competències televisives són matèria exclusiva de l'Estat espanyol, malgrat que això no ens agradi) i dels tenedors dels drets (aquells que lliurament decideixen com quan i aqui venen els drets d'emissió)
Ens haurem de conformar amb segons Terribes el millor de TVC amb un canal que aglutina gairebé tota la producció pròpia, cosa que crec és el que més val la pena de TVC i no la producció aliena.
El govern de l'Estat no cedirà en termes televisius i hem de dir que a partir d'ara rebem TVC, gràcies a que Ib3 li cedeix (si senyors, encara que això no ens agradi és així) un senyal per emetre dos canals (TV3 cat i aviat el 3/24)
I a aprtir d'aquí tenim dues opcions. Una quedar-nos protestant però que aconseguirem poca cosa o ser per una vegada intel·ligents i deixar les coses enllestides perquè no anem a menys.
El que si podem fer nosaltres és garantir la recíproca recepció dels canals de Televisió de Catalunay, garantint la catalanitat d'Ib3 i treient la nostra TV autonòmica de la lluita política i la dependència del govern de torn.
Però per això els nostres polítics (els que diuen que són d'esquerra i nacionalistes) haurien de ser capaços de mobilitzar-se per no acabar la legistalatura sense aprovar una nova llei d'Ib3 que garanteixi la seva neutralitat política i que doti de criteris professionals a la televisió autonòmica i que no la sotmeti a a voluntat dels polítics de torn. Una nova llei que garanteixi que Ib3 sigui per sempre, com diu la legislació atual i el sentit comú, una televisió en català.
Però per fer-ho cal, en primer lloc, que els nostres polítics tenguin voluntat política, que creguin en una telvisió pública de servei públic al ciutadà i no per al partit o pel govern de tot, i també asseure's i negociar amb la resta de forces polítiques, inclòs el PP.
Sabran els nostres polítics actuals deixa una cosa ben fermada per a que la propera legislatura Ib3 deixi de ser una batalla política i lingüística?
el que passa és que els mallorquins mai hem tingut collons per enfrontarnos i tenim el que es mereixem ...
Gràcies ERC i UM...amb vosaltres manco TV en Català!
Jo ja sabia que el PSOE és un partit espanyolista no gaire, o no gens, partidari d'autonomies, però em pensava que era més respectuós que el PP amb relació a les cultures autonòmiques. Ara ja no sé quin ho és menys dels dos. I els partits nacionalistes estan tan al baix que el panorama és de desolació... Si els mallorquins no anam més vius i no ens mostram més solidaris, entre uns i altres acabaran amb la nostra llengua i amb la nostra cultura. Amb el nostre poble, dit d'una altra manera.
Allà ens veurem. Tots cap allà s'ha dit!
Avui a les 19.30, al Centre de Cultura de Sa Nostra (carrer Concepció de Palma) hi ha un acte en favor de poder veure TV3, el Canal 33 i els altres canals.
Atropella una dona al Coll i es fuga
Publicada el 02/09/2010 per J.J. a Crònica Negra
Un incendi arrasa la “selva” del Lluís Sitjar
Publicada el 01/09/2010 per A.J. a Crònica Negra
- Notícies
- + Vistes
- + Comentades
- Darreres
Una barbaritat més....
de na.... Galmés