Barceló i les administracions

El Grup Barceló va plantejar a final de la setmana passada un ultimàtum a l'Ajuntament de Palma i al Govern. O assumien un "sobrecost" de 30 milions d'euros per fer front a les obres del palau de congressos o aturava les obres. A ningú no se li escapa el cop que és per a l'Ajuntament i el Govern. Podria suposar deixar les obres a mig fer, sense ser acabades pel 2011, amb el cost d'imatge que significaria i més de tres-cents treballadors a l'atur. Darrere del xantatge del Grup Barceló hi ha la clara intencionalitat de forçar les administracions a negociar un increment de doblers per al projecte.

Possiblement faci molt de temps que reclamen la quantitat de 30 milions addicionals, però segurament s'han trobat amb la negativa de l'Ajuntament a revisar un pressupost que està tancat i que, com denuncià l'arquitecte del projecte, Patxi Mangado, tots els canvis que s'han fet han estat consensuats per totes les parts, així que no se pot argüir res per aquí com a excusa. L'arquitecte concloïa que "pot ser no sabrem mai quina és la raó vertadera de l'abandonament del Grup Barceló". Quelcom que obre les portes a tot tipus de suposicions, d'allò més pertinents, val a dir-ho.

Probablement el Grup Barceló pretenia posar entre l'espasa i la paret les administracions. Una mesura de força, un ultimàtum, del tot groller i insòlit. O me pagau el que dic o bé negociam una xifra que me satisfaci, o vos deix tirats i no acabareu una de les obres bàsiques per presentar-vos a les eleccions del 2011. Tan senzill com això, els venia a dir. La resposta de l'Ajuntament i del Govern ha estat la correcta. No han acceptat el xantatge i han exigit al concessionari que s'assegui a parlar-ne, per complir el contracte, negant, de passada, que hi hagi cap sobrecost.
Ja veurem com acaben les negociacions, però fins al moment tant Francesc Antich com Aina Calvo han estat a l'altura de les circumstàncies. No es pot permetre que una empresa, per poderosa que sigui, tengui aquest comportament amb les institucions democràtiques. Tothom sospita, amb raó, que si les dues administracions fossin hores d'ara governades per Jaume Matas i Catalina Cirer no hi hauria hagut cap problema i els 30 milions addicionals faria temps que s'haurien satisfet. I no és baladí recordar que el Grup Barceló, a més de les altres grans empreses hoteleres -convertides ja, com diu Joan Buades en el seu llibre Dot not disturb Barceló, en grans empreses transnacionals; una lectura, per cert, que després del xantatge de Barceló és encara més recomanable- estan sent tan ben tractades pel Govern, el qual sovint pareix estar de genollons davant dels interessos contradictoris amb el bé general d'aquests empresaris.

I així i tot, la contestació empresarial és meridiana: escurcen la temporada turística, contracten manco treballadors -a pesar que no perdran doblers- i, ara, el Grup Barceló fa un xantatge amb totes les lletres: o afluixau la pasta o vos atur aquestes obres tan importants. El xantatge és tan groller i tan evident que si les obres quedassin aturades no seria tant un problema per a l'Ajuntament i el Govern com la foto més realista de com es manegen certs, siguem fins, "empresaris". Més val l'obra inacabada i esperar la sentència judicial que sotmetre's a gent així.