14:19h
A Israel també hi viuen infants
Legint o escoltant la majoria de mitjans de comunicació fa la impressió que l’Estat d’Israel només està habitat per soldats i jueus ultraortodoxos, de llargues barbes i plens de rissos, que se passen el dia pegant caparrotades contra la paret. Poca gent recorda, i si ho recorden no els importa gaire, que a Israel també hi viuen homes, dones i infants. Que existeix una societat civil com a qualsevol país. Tot això ho venia a dir perquè pareix que els infants israelians no importen a ningú. Fa feredat com, des dels mitjans de comunicació, s’intenten minimitzar els efectes dels coets tirats per Hamas en contra de la població civil. Ho presenten com si fossin focs artificials de fira, i res d’això, vos ho puc ben assegurar.
Procur estar ben informada i no em límit a llegir el que vull sentir, a la vida no tot és blanc i negre, hi ha matisos. Els projectils de Hamas, dirigits exclusivament a la població civil, de cada vegada són més sofisticats i capaços d’assolir distàncies més llargues. No sé si vos heu aturat a pensar el que representa per als infants jueus viure sota el terror perpetu i que la seva vida estigui, des de fa anys, marcada pel so de les sirenes i les explosions. Molts han viscut mitja vida davall terra. No són culpables de res, però ni tan sols mereixen un sentiment de pietat ni una menció per part de ningú. Són víctimes innocents, com tots els infants, que pateixen les conseqüències del fanatisme i de l’odi irracional.
Pareix que la nostra societat només s’indigna quan veu les imatges més cruels i immediates. El que està succeint a molts d’infants arreu del món pareix que no interessa a ningú. Si veiem la televisió sopant, contemplam indiferents ombres de criatures que només són pell i ossos, menjats per les mosques i ni tan sols ens tremola la cullera. Contemplam indiferents nins vestits de soldats i que l’única jugueta que han conegut ha estat una arma. Infants que encara no caminen i en braços de sa mare han substituït l’ósset de peluix per una metralladora que a penes poden sostenir. A vegades s’hauria de poder escriure un article només amb imatges, ja diuen que una imatge val més que mil paraules. Veure un nin, que no fa l’alçada d’un ca assegut, rient amb un cinturó de bombes posat i enrevoltat de terroristes islàmics que li fan festa, ens hauria de fer reflexionar una mica al què s’enfronta occident.
Ja sé que no és políticament correcte no escriure en contra d’Israel. Però, com he dit abans, no tot és blanc o negre. El que em posa la pell de gallina és el desconeixement que hi ha de la història i el vell antisemitisme tan conegut, no és victimisme. Llegint segons quines opinions és com llegir Els Protocols dels Savis de Sió o qualsevol propaganda nazi. Què hi ha ocult sota certes posicions que només mouen el cul quan Israel balla pel mig? Hi ha hagut conflictes arreu del món tant o més sagnats del que se lliura a l’Orient Mitjà i ningú mai no ha sortit al carrer. Tot és molt complicat i no tan simple com ens ho volen fer veure els "progres del mocador" com jo els anomen. La majoria no tenen idea de res i criden vertaderes bestieses.
En una època, quan tenia setze anys, el meu fill duia el mocador palestí al coll. Li vaig demanar què representava per a ell, se va embolicar de mala manera i no en va encertar ni una. Molt poca pedagogia damunt el conflicte. Molta manipulació per part dels mitjans de comunicació i molt de sentiment antijueu a un terra, com la nostra, que molts ja la vàrem patir durant segles. Demanen el boicot als productes d’Israel, amb això els catalans ja en tenim experiència.
Supòs que ara em diran sionista i retrauran el meu llinatge. És previsible, però és el que pens i tenc tot el dret de manifesta-ho sense por. Això no vol dir que no em dolgui el cor per cada infant palestí mort, com em dol per cada infant assassinat en atemptats del terrorisme islàmic a un mercat qualsevol o pels adolescents israelians assassinats mentre ballaven a una discoteca de Tel-Aviv, per exemple. Hi ha moltes formes de plorar: l’intima i silenciosa, com solen fer els jueus, i la cridanera i exhibicionista que utilitza els morts en benefici propi. Vaig anar a una manifestació en contra de la guerra del l’Iraq, varen demanar un minut de silenci per als palestins i per als iraquians que han perdut la vida, però cap menció als morts israelians en atemptats terroristes, que no compten per a ningú i no són pocs, precisament. Mai ningú té un record per a ells. Per ventura és que només són jueus.
Menéame
Digg
Delicious
Yahoo
TafaneraL'opinió del lector
Opinions
Joan Capó, no ets original: la frase que dius és den Shamir, l'assassí Shamir, el primer ministre israelià Shamir. Els palestins existeixen desde sempre, desde que existeix la toponímia PALESTINA la qual dona el gentilici: PALESTÍ. Com a molt mínin no desde 1969 com dius sinó desde 1917 Declaració Balfour que mira per on no nomena mai ni 'Israel' ni 'Estat jueu' exclusiu sinó PALESTINA. Si resultés que Jordània és l'estat palestí, doncs Jordània s'independitzà al 1922, i no al 1969. Dir que els palestinians no son de Palestina sino 'árabs' és tant groller oom dir que el català és només un dialecte perquè Catalunya no ha existit mai
Socias Socias: el que dius d'en Segura és que ha fet de l'apartheid anti xueta DEL PASSAT el seu 'modus vivendi'? Per què no 'especifiques' que els seus càrrecs institucionals varen ser per mor de l'endollisme popoular, que va ser un 'fontanero' del frau electoral sudaca, implicant-hi a la seva pròpia filla, que el llegeixent, sí, però per discrepar d'ell més encara. i que les seves 'obres xuetes' només les compren i difonen els afectats de victimisme? Creure en el 'xuetisme' i les 'arrels' és tan ordinari, fora de lloc i supremacista com allò del 'RH vasco'
Israel es un estado soberano, lo que no quiere decir que sea un estado inocente, más bien es un estado culpable. Pero si hasta Ban Ki Moon lo ha dicho. Israel desde 1948 ha incumplido todo lo que le ha dicho la comunidad inetrnacional. Luego hace comedia y dice 'nos acusan porque somos judíos'. Así agradece que esa misma comunidad internacional le diera un estado. Mirad cuantos artículos ha publicado el Grup Serra contra Israel y cuántos a favor. Yo me quedo con el de Lacosta el viernes 16: resulta que existe un sistema anti Qassam, pero no se aplica porque es caro
No es verdad que conxa cobre de los sionistas, és una calumnia: ella lo hace de gratis, que es peor
La que nos faltaba pal duro, la Tobiass, 'nuestro hombre del Mossad en Palma'. Otra que debería estar detenida por apologçía del crimen de guerra, o per ventura és que només són jueus??
L'estigma de ser xueta:
http://notesdediari.wordpress.com/2009/01/17/lestigma-de-ser-xueta/
Bé al•lots i al•lotes la meva despedida de no escriure més al diari ha estat una bona traca final. M'heu insultat i dit de tot. Jo no havia insultat a ningú, només he dit el que pensava i tenc tot el dret. No som franquista ni de dretes, els qui em coneixen saben la meva trajectòria política. Estic molt agraïda a les mostres de suport i també als qui se retraten, baix la covardia de l’anonimat, per dir que jo faig festa amb cava per cada infant palestí mort, més baix no se pot caure. Per ventura no és massa normal respondre als comentaris dels lectors, els mestres no ho fan, però jo som una més, cap glòria literària, una aficionada que ha escrit fins ara amb el cor i no amb el cap sense cap pretensió.
Una aferrada a tots sense distinció, ja és molt que hagueu tengut la paciència de llegir-me
Conxa Forteza
muy bien Concha. Todas estas valoración negativas no te deben alterar. Provienen de personas ignorantes, agresivas , intolerantes además de mal educadas. Tienes toda mi simpatía y te doy la enhorabuena por tenr la valentia de expresar lo que piensas. Un abrazo, Jacqueline Tobiass
A mi em fa gràcia que els sinonistes retreguin els errors de n'Arafat, que són molts i només la història ens els farà veure amb la justa mesura que es mereixen. Però tot i això, n'Arafat va ser el líder carismàtic que els palestins necessitaren, i tots, des de Hamas (islamistes) al Front Popular de Palestina (socialistes) el respectaren sempre. Fou qui posà la causa palestina al món, i segurament sense ell Israel hagués perpretat una massacre anònima entre els palestins com tantes se'n fan Àfrica avui en dia.
D'altra banda, el gran adversari i després amic, i qui millor va saber llegir i entendre el conflicte amb els anys, i va firmar el millor acord de pau entre Israel i Palestina, va ser n'Isaac Rabin. Des d'aleshores, cap líder israelià ha tengut el coratge de fer el que ell va fer. Potser per això el mataren. I no va ser cap palestí: fou on jueu.
- Notícies
- + Vistes
- + Comentades
- Darreres
En Segura, el corrupte Segura, que ha hagut de declarar no sé quantes de vegades davant es jutges per les seves corrupcions, suborns i fraus, ara se les dona d'honorat dient que es viatge seu a Madritz per defensar Israel s'ho pagà de la seva butxaca HOMBRE PUES SOLO FALTARIA!!! qué voldría a més, que li pagués n'Antich com en 'Màtigues' li pagà viatges a l'Argentina per arreplegar vots de sucadas??? I després diu dels bocates d'en Franco, però si al 1975 quan es va morir en Paco no havia nascut ni el 99,99 per cent dels qui anem a les 'manis' pro Gaza, 'nos ha jodío' aquí el xueta, ell mateix orgullós de dir que ho és. Si un cas estaria més encertat de dir que Hamàs ens convida a un cus cús i un kebab. I aquets tipus impresentable, groller i corrupte, és tingut com 'un bon jueu', ai deumeuet!!