Leo Bassi: “Vull que la gent visqui millor”

Va néixer a Nova York el 1952 en el si d'una família italiana amb sis generacions dedicades al circ i amb un avantpassat que havia lluitat amb Giuseppe Garibaldi, militar i polític que a partir de l'any 1848 féu les primeres passes a favor de la unificació d'Itàlia. El seu padrí britànic, Jimmy Wheeler, fou pioner de les comèdies televisives de la BBC i estrella indiscutible del London Palladium. El pare, Leo Bassi Sénior, reconegut malabarista, treballà als EUA amb artistes com Louis Armstrong i Grouxo Marx.

Amb tota aquesta sang a les venes, ha seguit la tradició familiar del circ, però afegint-hi una intensa reflexió política i social, de manera que les seves escenificacions no solament diverteixen, sinó que remenen el brou de l'olla de la imaginació i de la consciència. A l'espectacle que presenta aquest cap de setmana a l'Auditòrium de Palma, Utopia, apunta cap una reflexió sobre un món occidental sense ànima que ha fracassat, però ho fa sense descartar que existeixin idees valuoses que podrien dibuixar un horitzó d'esperança. Leo Bassi és un lluitador extremadament fidel als seus somnis -per això es pot permetre exhibir-se amb una indissoluble aura poètica- i relata amb la innocència d'un infant vell que ha vist les coses inexplicables i obscenes de la vida, però que, al mateix temps, encara té ressorts per tal d'activar il·lusions de supervivència.

Sempre us defineixen com un pallaso il·lustre, filòsof i també provocador, però jo us veig com un humà enfadat que ha patentat l'humor com a medicina.
Sí, el sentit de l'humor és una de les coses que poden definir millor un ésser humà. Però t'he de dir que el meu enuig neix d'un amor.No estic enfadat amb les persones, no les rebuig, sinó que estic enfadat perquè vull que la gent visqui millor, amb més intensitat i alegria.

En quin estat està el disc dur de Leo Bassi en aquests moments, així com va el món?
Bé, els darrers anys em trob més actiu i creatiu que mai. Potser perquè a l'edat que ja tinc m'he tret de damunt molts problemes existencials, he aconseguit certes fites i som feliç, estic content de com han anat les coses.

A Palma, fa uns anys, us censuraren l'espectacle La Revelació, al Teatre del Mar(propietat del Bisbat), amb marejol catòlic de fons. Què vàreu sentir?
És que no em censuraren només a mi, sinó també el públic, com si fossin nins; perquè jo feia aquest espectacle, però hi havia molta gent que havia decidit comprar-ne un tiquet, gent que no em va poder veure per decisió del bisbe.

A La Revelació parlàveu del retorn a la tribu (Morris West dixit?), a la fosca del temps en la qual estam entrant els humans. Què pertoca comunicar avui dia?
Bé, és veritat que passa això, que retorna l'obscurantisme. Hi ha molta gent que pensa que la Verge s'apareix a l'Escorial, que aprofita la tecnologia bluetooth per enviar merda i informació obscurantista per xarxes informàtiques que existeixen gràcies, curiosament, al treball dels científics! Galileo Galilei, i Bruno Giordano, cremat per la Inquisició, tota aquesta gent ha lluitat per donar una visió racional de les coses, permetent ordenar la informació. I, per tant, posant la llavor dels actuals orinadors. I llavors veus que aquestes tribus, sense cap vergonya, utilitzen tot això per divulgar un missatge medieval.

Quin és el sentit de l'obra que presentau ara a Palma?
Amb el meu espectacle, Utopia, dic que dins la racionalitat pura hi manca una innocència i una vitalitat indispensables. Si no hi són, s'enfonsa la societat.

Aquest és el punt ideològic d'aquest pallasso-filòsof avui dia?
La utopia és la lluita bàsica dels pallassos, que són persones racionals, que estudien la naturalesa humana i fan dois per fer riure, sí, però d'una manera intel·ligent.

Com definiríeu la filosofia global de la Humanitat d'avui?
Encara no hi ha una globalitat. Jo viatj contínuament per tot el món i, per exemple, a la zona de l'Amazònia hi ha gent que encara es troba en el neolític; el món islàmic viu dins l'era medieval, i també n'hi ha, de cristians medievals! Tenim totes les tecnologies audiovisuals i a una favela de Brasil hi pot haver algú que mira un film en 3-D, però que no du sabates i que fa el vudú, és a dir, que està molt a prop d'una època neolítica. Es tracta d'un neolític que està mirant un film del 2010! És a dir, que es parla de la globalització, però dins l'ànima de les persones no s'ha configurat encara.