Victòria Maldi: “Arribar a ser un mite no compensa”
Viu a Llucmajor, la mateixa ciutat on fa trenta-sis anys va venir al món, mentre l'abandonaven Picasso, Tolkien y Víctor Jara. El pare té guardes de xots, la mare és cuinera i tots plegats formen una família festiva, de dinars amb molta gent i llargues sobretaules plenes de rialles i cançons. Potser segut a aquest tarannà els seus veren amb bons ulls que Na Victòria començàs a cantar amb el grup de rock Sonoris Causa. Al principi fèia versions, però aviat es decidí a transmetre la seva pròpia visió de les coses. Una de les seves primeres composicions fou "Una fera dins el llit", la història d'un jove que lliga amb una al·lota pensant que serà una bleda estofellada i resulta ser una inflamada tigressa. Més tard "Vuelan sentimientos" fou sel·leccionada pel festival de Benidorm 2004, on aconseguí un cinqué lloc segons el jurat, mentre els internautes espanyols i de Sudamèrica la proclamaven com absoluta guanyadora. Llavors, quan menys s'ho esperava, es consolidà com una de les figures més completes d'IB3 TV, amb programes com "Nit D'èxits", "Fent Trull", "Punt per Punt" o "Throlley". Actualment presenta l'actualitat illenca a "Un dia d'estiu".
-Es viu millor a la lluna que a la terra?
-Som una persona amb els peus completament a terra. Per llarg que sigui el camí, vaig fins al final. Soc partidària de la constància i la disciplina.
-Diuen que els "Tauro" són bons amants. Quina és la fòrmula?
-Tot això surt de dedins. Un bon amant ha de saber seduir i estimar, evidentment; però, en el meu cas, sempre faig allò que em surt del cor.
-Què és millor en una carrera artística, arribar molt amunt amb risc i sense xarxa o romandre a un lloc més discret i segur?
-No diuen que "el qui no arrisca no "pisca"? Ens hem d'arriscar! Vaig tornar de Benidorm convinçuda que el meu camí és la música i vaig deixar una feina administrativa a un tour-operador alemany, que era còmoda i segura; o sia, que em vaig tirar a la piscina sense saber si hi havia aigua.
-Es va sentir tot-sola en el moment de decidir?
-Sense el suport absolut de la meva família, segurament que no hauria fet res. Me varen animar molt. Creuen molt en mi i m'ajuden a no enfilar-me per on no m'he d'enfilar.
-Un altre tret dels Tauro és que no suporten les mentides, les intrigues, les indecissions ni els canvis ràpids i imprevists. Això em fa demanar-li pels seus polítics preferits.
-La veritat, no en tenc, de personatges preferits, I manco en política. Si parlàssim de música, cinema, televisió, encara. Però a aquest món dels polítics no m'hi he ficat mai.
-Però surten contínuament per la televisió, és inevitable tenir-ne una mínima percepció...
-No m'ha passat mai! Això confirma que no tenen molt de carisma, no? Per a mi, almanco!
-Artísticament treballa capficada en el pop-rock... Què hi roman, de la dona pagesa, en la seva persona?
-Sempre he viscut molt a prop de foravila. De fet, els meus pares hi viuen, estam molt relacionats amb el camp. M'hi sent bé.
-Dins la seva escala de valors, quin lloc ocupa el confort material?
-És important. Avui dia, si no tens doblers, poques coses pots fer, la veritat. Però encara és més important tenir salut i comptar amb bona gent al teu costat.
-Ha arribat a la gran categoria humana dels qui tenen bons enemics?
-No ho sé, no me'n he adonat! Però, com qui jo som un poc "happy flower" i sempre ho veig tot beníssim... Potser alguna vegada m'hagin mirat amb mala cara, però no li don importància, a tot això.
-Atempta contra algun principi seu que l'admirin pel seu físic?
-No, no. És agradable, també forma part de jo mateixa. I sé que al darrere hi ha un caramull de feina, de preparació.
-Quan es casà amb en Bernat sentia molt d'apassionament?
-Sí, sí... Me vaig casar molt enamorada. I seguesc enamorada.
-Com el primer dia?
-Això té les seves etapes, com tot. Hi ha moments millors I pitjors però, si hi ha amor, tot es supera.
-Com reacciona el seu home davant la seva popularitat?
-Ell n'està molt content i orgullós. És el primer que me dóna suport per a que segueixi endavant, perquè sap que això és la meva vida. Jo li consult tot perquè, a més a més de ser el meu home, és el meu amic, així que tenc molta confiança i complicitat amb ell.
-La idea de tenir fills forma part de la seva vida?
-Sí, però no sé quan... La veritat és que no m'ho he plantejat encara. No tenc aquella cosa de dir... "instint maternal".
-Amb quines paraules, amb quina definició li agradaria passar a la història.
-M'agradaria que diguessin que he estat artista, treballadora, bona persona.
-Sembla que una de les condicions per arribar a mite és no arribar a la vellesa, com en el recent cas de Michael Jackson. Val la pena pagar aquest preu?
-Crec que no. Si tu pots dur una vida més o manco feliç, fer la feina que t'agrada i viure'n; si pots estar amb la gent que estimes, arribar a ser un mite no compensa.
L'opinió del lector
Opinions
Una entrevista fluixeta pel que ens tens avesats, Rafel.
La festa acompanya el carro triomfal
Publicada el 29/07/2010 per A.C. a Part Forana
- Notícies
- + Vistes
- + Comentades
- Darreres

Menéame
Digg
Delicious
Yahoo
Tafanera


LLop: Com diu en Monegal: això ha estat un massatge. Es que ella es molt mona.