Bartomeu Mestre 'Balutxo': “No veig ningú capaç de liderar l’esperança”

És un home creatiu, pensador, sempre compromès amb la literatura, l'art escènic (va tenir una breu etapa d'actor), la política(PSM i ERC) i lligat també amb l'acció social de Sa Nostra. És un "reserva felanitxera del 1952", que de menut ja aprèn l'amor per la terra al si de la família; llavors es va configurant com un republicà sense pèls a la llengua i avui dia es troba en les més acarnissades trinxeres d'opinió.

De menut destacava en matemàtiques i literatura; de gran, és conegut per la seva retòrica directa i un estret compromís amb Mallorca com a nació; és lector de Salvador Galmès i amic i biògraf de Guillem d'Efak, amb qui comparteix la seva filosofia poètica. Bartomeu diu que els mallorquins som un poble que no sap que és poble perquè li sembren de sal la memòria i el tracten a bastonades, però a dia d'avui la principal bastonada és la corrupció dins les institucions balears i la manca d'un horitzó comú mínimament engrescador.

Què està passant?
Jo crec que avui dia destaquen per la seva absència la dignitat i l'ètica. De fet, tots els partits polítics, les institucions, estan elaborant codis ètics i això és perquè no hi ha ètica! Això vol dir que els principis i els valors estan en crisi.

Com és possible que descendents dels mallorquins de "clau a la porta" estiguem liderant els rànquings de corrupteles?
No hi estic d'acord, amb això del rànquing, perquè els anys noranta vàrem viure tota una sèrie de casos flagrants amb les institucions corrompudes del PSOE de Felipe González (Ministeri de l'Interior, el Banc d'Espanya), però aleshores no va caure el Govern, sinó que els ciutadans retiraren el vot als socialistes en les següents eleccions. I ara ens trobam aquí amb moltíssims de presumptes casos de corrupció política per part d'altres partits, però potser s'ha posat un altaveu excessiu damunt un d'ells, malgrat que la corrupció no té sigles! La corrupció té sols gent corrupta.

I la corrupció té també sensacions.
Sí, hi ha una segona corrupció més greu encara, la corrupció de les il·lusions. Els polítics ens les estan furtant, ens estan estafant amb promeses electorals que no es compleixen i això els hauria d'inhabilitar de per vida.

I què feim, Gillette o un xupet de salfumant?
No, més aviat tot això requereix una catarsi i la primera, que es canviï el sistema actual dels partits polítics, el sistema de llistes, que la gent pugui incidir en la vida política d'una manera directa. Però per damunt de tot, pens que la frase del poema dels vençuts de Pere Capellà és clau: "Necessitam coratge per a resistir i resistència per a cobrar coratge".

Serà un mallorquí qui dissenyi un món millor per a Mallorca?
Jo ara no veig el lideratge que hem de menester. Un líder, sobretot, ha de predicar amb l'exemple. Hi ha aquella frase tan magnífica que diu que "en mirar-nos les mans, el vespre, pot ser que les tenguem buides, però les hem de tenir netes".

Un poc allò de "puteta, però neteta"...
Sí (riu), exacte! Hem de tenir aquesta netedat i un compromís ètic, però sense haver de menester un codi i una relació de valors. Ja ho sabem, que no s'ha de robar ni matar, ja ho sabem, tot això!

No veis Antich com a líder?
Ara per ara no veig ningú capaç de liderar l'esperança. Un líder és una persona capaç d'aixecar-se i que la gent el segueixi. Un líder era Francesc Macià, que va aconseguir una majoria absoluta. I un altre ho fou Emili Darder, que va realitzar en poc temps molt més que allò que s'ha fet en aquests trenta-un anys de monarquia "democràtica".

Dubtau de la sinceritat històrica de la "transició democràtica"?
Transició? Perdona, no, no, allò no va ser una transició. Dins els codis normals de la historiografia moderna, ha estat una restauració borbònica. Així de clar! I, a més a més, amb un greuge, i és que es produeix per obra i gràcia de la persona que havia aixecat el cop d'estat del 1936. És ell qui el designa.

Un poc insultant, no?
Més aviat provocador. Quan el 75 mor Franco, queda dit "aquest és el que jo vull" i es fa una constitució espanyola dient que tots som iguals, però resulta que els fills de Joan Carles I tenen uns drets que no tindran mai els meus, com que poden ser caps d'Estat, per exemple. Evidentment som republicà per moltes raons, però sobretot perquè crec que un cap d'Estat, en una república, si no ho fa bé, se'l retira, però en una monarquia de vegades s'ha d'aguantar un inepte fins que el fan fugir o el decapiten. I això no és molt del segle XXI.

Per què els mallorquins som tan blans?
Patim una cosa que és la síndrome dels vençuts; sempre hem estat un poble ocupat, i això fa que la nostra autoestima sigui baixa. No ens respectam a nosaltres mateixos, no ens consideram un poble capaç d'exercir com a poble dins la conferència dels estats del món. Sempre hem estat esclafats... fins ara!