Manel Barceló: "Sempre he estat un rebel molt rebel"

Arribà al món fa cinquanta-tres anys al Pla de Na Tesa, quan tot plegat eren quatre horts i poques cases més, al voltant de l'església. Pesà cinc kilos i la seva mare sempre li conta que en nèixer quasi la va matar i que, quan les veïnades demanaren què havia estat, ella contestà amb certa ressignació: "té uns collons com a melons!", perquè fèia temps que els pares volien tenir una nina; però al final els cinc germans resultarien mascles. S'interessà per l'art escènic als sis anys, quan era escolanet, en adonar-se que la missa és un gran espectacle. Però la vocació de bon de veres arribà en veure "Locura d'amor", amb Fernando Rey i N'Aurora Bautista. "Jo vull fer això que fan aquests", decidí, dipositant la primera pedra de tota una carrera d'actor, sense sospitar que tretze anys més endavant, començaria al cinema compartint escena amb el mateix Fernando Rey a "Bearn, o la Casa de les Pepes". També ha fet de professor Bacterio al musical "Mortadelo y Filemón", ha treballat a "Yo", de Rafa Cortès, recentment ha participat a una sèrie sueca d'intriga i ara es prepara per un docu-drama de la TV de Mallorca al voltant de la figura de Raimon Llull.

-A "Bearn..." el senyor vos assota, feis l'escena de la ressignació pagesa davant el poder fàctic del moment. Vos ha passat això alguna vegada a la vida real?

-Jo he estat sempre un rebel molt rebel. I, quant a passar pel tub, només ho he fet una vegada, amb un a situació determinada, i ho vaig fer pels meus fills.

-Això és generositat pura i dura o la necessitat que dicten determinades circunstàncies?

-Som capaç de fer més coses pels altres que per mi mateix. Puc humiliar-me, tirar-me per terra, però mai per a beneficir-me a mi. He hagut de pujar sempre amb la meva pròpia capacitat.

-Orgull de vint-i-quatre quilats...

-Mai no m'ho he proposat, de ser orgullós. És una cosa innata, que duc a dedins.

-Com vos definiu políticament?

-Molts diuen que som de dretes perquè vot gent de dretes; però realment, si dic que som comunista, tothom pensarà amb els comunistes convencionals. No, jo som dels comunistes que volen que tothom tengui igual, però que tothom tengui xalets, piscines, trajos de Versace. I no a l'inrevés. Això és ser comunista!

-De totes maneres, votar dretes no casa gaire amb la idea de repartir les coses.

-Jo conec molta més gent de dretes que reparteix, que d'esquerres. En conec pocs que reparteixin. Jo he fet feina vint-i-cinc anys de cap de personal(Sol Melià)i la gent d'esquerres no trèia ningú dels seus al carrer per repartir aquell sou entre tots... O si?

-Els pares aconseguiren fer de vos allò que convencionalment s'entén per "un fill ben educat"?

-No com a un "finolis", no... Parlam d'educació bàssica. En aquest aspecte ens varen educar molt bé. M'és igual si era cosa d'en Franco, ho sent molt.

-Quines eren les grans pinzellades d'aquella formació?

-Tot anava encaminat al respecte cap els altres. Jo he criat fills lliures però, això sí, hi ha coses de fascisme brutal. No és el cas però, en el tema de les drogues, per exemple, aquí ens morim tots-dos o en sortim tots-dos! Amb el teu cos fes el que et doni la gana, però fer mal per fer mal, de cap manera!

-En qualsevol cas educar un fill com un xotet amorós per amollar-lo llavors dins un món de llops, podria ser absurd.

-Aquí està la dificultat. Ser bon al·lot significa anar tot el temps demostrant que no ets colló.

-Sou dels que pensen que la paternitat és una dura prova?

-Per a mí sempre ha estat una perllongació del meu amor. Els fills són un premi a l'amor. Jo me moc pels sentiments, no puc estar parlant amb algú si no l'apreciï, si no hi ha un amor en la mesura que sia.

-Estau content del país on vareu nèixer?

-Estic content d'haver nascut a Mallorca. Quant més vaig pel món, més n'estic.

-La corrupció que hi ha dins la política és per vici o per malaltia?

-Ni una cosa ni l'altra. Veig que tots els que poden estar allà fan el mateix. I no m'agrada, però pens que si el polític es corrupte i el poble viu molt bé, està bé. La corrupció que no m'agrada és quan el polític es creu déu i la gent està malament. Aquesta corrupció l'odiï. L'altra, l'accept. Perquè a lo millor si hi estigués jo, també ho feria. No ho sé!

-Si uns al·lienígenes vos demanassin com som els humans, què diriau?

-Els diria que, al mateix temps, duim a dedins allò que és bo i allò que és dolent. I que som una recopilació de tots els animals de la terra. Volam perquè tenim l'instint dels ocells, bucejam per l'instint dels peixos, tenim defectes de rèptil... Els humans som com un "collage" de tots els ésser vius damunt la Terra.