Elisa Pons: "Encara escolt gent que troba que no n'hi ha per tant amb la corrupció!

El moment més important de la seva vida es produeix durant el 2002 quan als trenta-set anys li diagnostiquen un càncer de mama. Aleshores la seva lluita diària canvia de color i de forma, es trastoca l'ordre de prioritats. Tanca files al voltant de la família i els bons amics(els altres desapareixen misteriosament, perquè el càncer no és contagiós, però la por, sí). Aleshores decideix estar en primeríssima fila en l'educació dels seus quatre fills i el conreu del seu camp afectiu. Converteix la intendència domèstica en professió única però, al mateix temps -aquí si que no sembla mallorquina- entra cada cop més en tasques associacionistes amb les Dones per la Salut, els veïnats de Sa Cabaneta, els pares i mares del col·legi dels fills, la plataforma ciutadana marratxinera i el Fòrum Ciutadà de Mallorca. Li agrada l' òpera, Phill Collins i el frit mallorquí. És lectora més bé d'articles de premsa que de literatura novel·lística i tornaria a veure sense avorrir-se "El pacient anglès". Odia la hipocresia i valora la generositat.

-Vos dedicau per complet a la llar i als fills. I les reivindicacions feministes?

-Vaig fer feina a una empresa a jornada partida. També me dedicava a la llar i als fills i no em sentia més realitzada pel fet de treballar fora de casa. Vaig decidir lliurement canviar de vida, però no d' idees.

-Quines assignatures pendents té la societat envers les dones?

-Hem de continuar normalitzant la igualtat, però sempre hi haurà qui cregui que no és possible. Les generacions futures ho tenen molt més clar i per això l'educació en la igualtat és fonamental.

-Quins principis han de prevalèixer en l'educació dels fills?

-Tinc ben clar que som la seva mare, no una amiga i, de vegades, dic el que no volen sentir. És difícil veure que a mesura que creixen es traça un espai que els pertany i que s'ha de respectar: la independència. Diàleg, límits, confiança, acompanyament, col·laboració mútua, respecte...

-L'associacionisme neix quan no marxen les coses?

-Existeix per donar resposta a necessitats de certs col·lectius, per reivindicar davant les administracions necessitats no cobertes, però també perquè és una possible forma, legalment reconeguda, de participar activament en les decissions del poder públic.

-Quins són els temes més urgents que ha de sol·lucionar la nostra societat?

-Tant de bo la crisi serveixi per a canviar aquest model de societat injusta, consumista, desigual, individualista. Això ha petat, però esperam passivament canvis, idees, injeccions mil·lionàries des de dalt, dels il·luminats de torn, que tanmateix no faran més que surar el mateix sistema un altre cop. Hem de creure en un altre món i hi hem de fer feina.

-El càncer, el tractament als malalts, els aspectes psicològics que l' envolten, què falla en tot això?

-Tenim bons professionals. Falla el treball en conjunt de totes les especialitats, "tête a tête" amb les associacions, de cara al benestar del pacient. No som només el tumor "X" que s'ha de tractar amb el fàrmac "X".

-Què s'apren d'aquesta travessia del desert?

-Es un tòpic, però els valors no tornen a ser mai els mateixos. Dones valor a allò que realment en té. Inicialment pensava que si em passava res els qui m'estimen me trobarien a faltar. Poc a poc, vaig canviar el xip: era jo qui trobaria a faltar totes les persones que m'estimo.

-Teniu fe en l'Estat, en l'Administració, en els polítics?

-Democràcia significa "poder del poble", però es limita a votar cada quatre anys. Tal i com funciona, no hi crec. Som a una democràcia representativa, que no pas participativa.... Algunes polítiques no estan legitimades ni per les urnes; pel meu vot al manco, no.

-L'ombra de la corrupció, perjudicarà el PP?

-No ho tinc clar. Encara escolto gent que troba que no n'hi ha per tant! A una empressa privada ja haurien rodolat caps i a molts se'ls tancarien portes per a trobar feina a un altre lloc.

-Diuen que marcau escrupulosament el batle de Marratxí. Què ha fet de bo i de dolent aquest home?

-Marcatge escrupolós? Què va! Això ni és possible ni és el meu objectiu. Segueixo la política municipal, la més propera a la ciutadania. El que més li retrec és que ell, amb el seu gran carisme, diu que és el batlle de tots i a la pràctica et tanca portes si no ets de la seva corda. Ni contesta els escrits. "Volem parlar amb tothom, volem escoltar tothom", dèia el PP de Marratxí en campanya electoral, quan en realitat aquí ha seguit bé el consell del Sr. Matas d' "entrar i apoderar-se de les associacions", per tapar les boques més reivindicatives. Una pena.

-Quins són els grans problemes actuals dels marratxiners?

-La manca de cohesió social, transport públic, possibilitats d'esbarjo per a joves i infants, oferta cultural, centres escolars i d'un projecte global de municipi a llarg termini. Amb més de 30.000 habitants, just hi ha un institut d'educació secundària més que saturat!

-Els immigrants de qualsevol país aprenen el català abans que els espanyols. Com s'explica això?

-No ho sé. Crec que hi ha polítiques de crispació del tot innecessàries respecte de la llengua. Els immigrants, pel fet de no ser d'aquí, tenen una postura més objectiva i la necessitat d'integrar-se on viuen. En canvi els espanyols, pel fet d'estar "a ca seva", no tenen aquesta necessitat ni ho veuen com un enriquiment.

-Els mallorquins estam conduïnt bé la nostra Història, si és que en realitat conduïm alguna cosa?

-No sé jo si els mallorquins conduïm res... Qui fa història, realment? El poble? Què es contarà d'aquí a uns anys als estudiants, respecte de la història de Mallorca durant el segle XXI?