El Govern no es partidari de les consultes sobiranistes

El Govern balear no es partidari que es plantegin consultes "pel dret a decidir" a les Illes. Així ho afirmà ahir la portaveu de l'Executiu, Joana Barceló (PSOE), que responia d'aquesta manera l'anunci de constitució d'una plataforma de càrrecs electes de l'Arxipèlag, impulsada pel PSM (membre del Bloc, coalició integrada en el Govern), que pretén impulsar aquest tipus de consultes populars i instar el Govern que elabori un projecte de llei que les reguli.

Barceló assegurà que aquest tipus de consultes "no tenen una efectivitat ni una translació immediates". També explicà que les reivindicacions sobiranistes no estarien en el marc de l'acció del Govern, sinó dels partits. I acabà advertint que el Govern s'ha de cenyir a la Constitució i a l'Estatut, que preveu la possibilitat de fer consultes populars en un article que encara no s'ha desenvolupat.

Tot i la posició del Govern, la Plataforma pel Dret a Decidir, que es constituirà a les Illes el proper 12 de desembre, està impulsada per càrrecs de formacions integrades en l'Executiu, com el PSM. A hores d'ara, ja se sap que més de 50 regidors del PSM de diversos municipis s'hi adheriran per impulsar un moviment municipalista a favor del dret a decidir i les consultes populars sobiranistes.

El manifest de la plataforma preveu un procés de col·laboració amb càrrecs municipals dels territoris dels Països Catalans; diu que donarà suport a les iniciatives que constitueixin un "avenç en l'exercici del dret a decidir", i ajudarà a fer que internacionalment es conegui la reivindicació dels pobles de Balears pel dret a decidir. També instarà Parlament, Govern, consells i ajuntaments a fer iniciatives per reconèixer-lo. "Els pobles de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, com a nacionalitat històrica integrant de la cultura catalana i europea, són titulars del dret a l'autodeterminació", assegura el document fundacional de la Plataforma i conclou que "ha arribat l'hora d'avançar amb firmesa cap al lliure exercici del dret a decidir".

Però el conseller Vicens les promou

El manifest de Cura ja disposa d'una adhesió personal, la del regidor de Llubí Gabriel Vicens. Ara bé, la rellevància del seu suport prové del fet que Vicens integra el Govern autonòmic, com a conseller de Mobilitat i Ordenació del Territori, el mateix executiu que ahir rebutjava la idea de les consultes.

Però, segons Vicens, la idea de crear una plataforma "és summament interessant", ja que proporciona una estratègia d'actuació comuna. "Jo, com a regidor, vull fer pedagogia política de la democràcia directa".

El llubiner, de fet, enumerà una sèrie de polèmiques sobre les quals es podrien plantejar consultes populars: "Decidir quines infraestructures volem, quin tipus de finançament necessitam...". O sigui, fer de les consultes una eina política més habitual del que s'empra actuament.

Vicens també qualificà positivament que càrrecs institucionals s'hi adhereixin, però matisà que ha de ser una iniciativa "eminentment municipalista".I és que la política local "és la més propera al ciutadà", diu.