Balears | Política

Correa subornà càrrecs públics al País Valencià i a Madrid

Associació il·lícita, frau fiscal, falsedat documental i un llarg etcètera. Aquests foren els delictes pels quals Garzón envià a la presó el líder de la trama de corrupció i dos col·laboradors. L’enrenou polític continua

Agències | 13/02/2009 | Vistes: 518

Actualment puntuat amb 0 estrelles sobre 5
Puntua amb 1 estrelles
Puntua amb 2 estrelles
Puntua amb 3 estrelles
Puntua amb 4 estrelles
Puntua amb 5 estrelles

La malversació de fons públics sembla, per alguns, tot un art. Ahir, el jutge Baltasar Garzón assegurà que Francisco Correa liderava un grup organitzat que va crear un conglomerat d’empreses per nodrir-se de doblers públics mitjançant el suborn a funcionaris i a autoritats de consistoris i conselleries de la Comunitat de Madrid i del País Valencià, la identitat de les quals ara investiga. Això va explicar el magistrat a l’acte en el qual va acordar l’ingrés a la presó incondicional de Correa –del qual diu que va tractar de fugir dia 7 a un país centreamericà– i de dos dels seus més estrets col·laboradors en aquesta trama, el seu cosí Antoine Sánchez i Pablo Crespo, secretari d’organització del PP gallec fins l’any 1999. El jutge anuncià en aquesta resolució que s’està investigant "la identitat i els càrrecs" d’aquests "funcionaris i autoritats públiques" que van rebre "béns i suborns", "amb la finalitat de prendre les decisions que hi corresponguin en dret". Segons allò estudiat a les diligències 275/08, "en la causa hi ha indicis suficients que els imputats, en unió, establiren un conglomerat d’empreses (...) per obtenir un benefici propi".

Durant deu anys

Per tot això, el magistrat els imputa delictes d’associació il·lícita, blanqueig de capitals, frau fiscal, "múltiples delictes" de suborn i "diversos delictes" de falsedat i de tràfic d’influències. La principal finalitat d’aquest grup "al llarg del temps, i, com a mínim en els darrers 10 anys, "ha estat "captar negocis" i "fons" a les comunitats autònomes de Madrid i València a través d’aquest conglomerat empresarial, segons exposà el jutge. Sobre aquesta estructura nacional, afegeix que "se superposa una estructura internacional integrada per societats constituïdes a Anglaterra i a Holanda que participen en el capital de les societats patrimonials creades a l’Estat espanyol". El jutge indica que el disseny d’aquesta estratègia d’ocultació ha permès a Correa controlar d’aquest entramat societari "sense que ell hi figuràs", gràcies a la constitució de societats amb testaferros a través dels despatxos d’assessorament jurídic i fiscal amb relacions amb paradisos fiscals.

23 empreses

El conglomerat de negocis que ara s’investiga podria arribar a incloure 23 societats anomenades "d’inversió especulativa", patrimonials o de gestió. Entre aquestes empreses figuren Special Events –que va organitzar esdeveniments per al PP fins al 2004– i Pasadena Viajes, de les quals és titular Correa. També hi són Orange Market, filial de l’anterior a València i dirigida pel també detingut Álvaro Pérez Alonso, i Easy Concept Comunicación, de la qual s’ocupa l’imputat Pau Collado, exdirector general del Govern autonòmic de Jaume Matas a les Balears.

Renou polític

Ahir, la trama de corrupció dins la formació conservadora continuava sent un tema de "xafardeig" polític. Així, el president del Govern central, Rodríguez Zapatero, volgué fer referència de nou a la famosa cacera a la qual varen assistir el magistrat i el ministre de Justícia i va reiterar que "els problemes interns no es resolen atacant els altres". Des de l’altre bàndol, la secretària general del PP afirmà que és una "vergonya" tenir un ministeri que col·labora amb "un atemptat tan greu en un estat de dret".

Xantatge?

D’altra banda, el president de la Comissió d’investigació sobre l’espionatge i portaveu adjunt del PP a l’assemblea de Madrid, Benjamí Martín, va denunciar ahir a una comissaria de Policia Nacional haver rebut una telefonada dilluns passat en la qual un desconegut li va dir: "si no vols que et passi el mateix que al teu amic Correa, has de portar 50.000 euros avui horabaixa a un bar de la Casa de campo". Pel que fa a les novetats en la instrucció del cas, ahir horabaixa el jutge Garzón va continuar els interrogatoris amb Álvaro Pérez Alonso (conegut com el Bigotes), president de l’empresa Orange Market.

Units contra Garzón

Per la seva banda, l’ofès Partit Popular continua la seva pròpia creuada contra el magistrat que investiga la trama. Així, ahir mateix presentaven el seu escrit de recusació contra el jutge de l’Audiència Nacional Baltasar Garzón, en què al·leguen que la seva "enemistat manifesta" i la seva "animositat contra el PP" feren que augmentàs el seu interès en la causa que instrueix sobre la presumpta trama de corrupció coneguda com a operació Gürtel. En aquest sentit, la portaveu del Grup Popular en el Congrés, Soraya Sáenz de Santamaría, va explicar que el seu partit "no ha trencat" el pacte per la Justícia, però sí "suspèn la interlocució" sobre l’acord mentre aquesta depengui de l’actual ministre del ram, Mariano Fernández Bermejo.

També va criticar que el PSOE hagi decidit "arremetre" contra el PP perquè és l’única manera que tenen de guanyar les pròximes eleccions. El coordinador de Justícia del PP, Federico Trillo, acompanyat de Soraya Sáenz de Santamaría, va registrar l’escrit de personació com a acusació particular i el de recusació a Garzón. Sobre això, Trillo va explicar que considera que la seva formació es troba en "absoluta indefensió".

Una persecució

A més a més, la portaveu popular en el Congrés va reivindicar que la formació liderada per Mariano Rajoy és "en la seva immensa totalitat honrada i honorable" i va emfatitzar que no admetran que "sigui perseguida com està passant" amb els afiliats i els dirigents del partit. "El PSOE té molt més interès a presentar aquesta causa contra el PP i debilitar-lo que a parlar del que de veritat importa als espanyols: la crisi econòmica". La presidenta de la Comunitat de Madrid va arremetre contra Bermejo i Garzón: "A qualsevol país n’estarien avergonyits, el ministre hauria dimitit i el jutge s’hauria abstingut del cas". S’empegueiran els seus coreligionaris si es demostren els fraus fiscals?