El PP reclamarà al Govern espanyol mitjançant una iniciativa parlamentària al Congrés que declari d'obligació de servei públic la línia marítima Dénia-Formentera, amb la finalitat d'oferir unes condicions de transports adequades i amb regularitat als ciutadans d'aquesta illa. Així ho ha detallat a Europa Press el diputat nacional del PP per les Balears Enrique Fajarnés, qui ha avançat que en els pròxims dies es registrarà aquesta proposta a la cambra baixa per instar al Govern que estipuli aquesta ruta com a servei públic, conforme a allò recollit en el Reial decret que regula aquest tipus d'obligacions.

Moment del judici. Foto: Sepúlveda.

La Secció Primera de l'Audiència Provincial de Palma ha condemnat avui a quatre anys de presó a un jove de 22 anys com a autor de l'homicidi imprudent d'un altre durant una baralla l'abril de 2009 al Port d'Alcúdia, a Mallorca. El Ministeri Fiscal demanava dotze anys de presó i una indemnització de 95.000 euros per als pares del mort, Gabriel Marquet, de 32 anys. Els fets es remunten a la matinada del 5 d'abril de 2009 quan dos grups de joves es van trobar al carrer Carretera d'Artà d'aquesta localitat costanera del nord de l'illa, on es va iniciar una baralla entre dos grups de joves.

Els actes de celebració de la Diada de Mallorca, que se celebra aquest mes de setembre, gravitaran entorn de la candidatura de la Serra de Tramuntana com a Patrimoni Mundial de la UNESCO. Així ho han exposat avui el conseller de Presidència del Consell, Cosme Bonet, i el director insular de Relacions Institucionals, Pere Fullana, durant la presentació del programa d'activitats per commemorar la Diada de Mallorca 2010 que tindrà lloc el dia 12 de setembre.

El jutjat d'instrucció número 1 d'Eivissa ha decretat l'ingrés a presó sense fiança, per delictes contra la salut pública i blanqueig de capitals, de cinc dels vint-i-cinc detinguts durant la desarticulació d'una xarxa britànica dedicada al tràfic de drogues en discoteques i zones de lleure d'Eivissa.

El GOB ha lliurat a la direcció de Son Sant Joan un conjunt de mesures per evitar la presència de determinades aus perilloses per a la navegació aèria i impedir així que siguin eliminades a trets per motius de seguretat aèria. Volen evitar que les aus impactin contra els avions que s'enlairen i aterren.

L'Ajuntament d'Inca ha amenaçat a l'autor de l'abocament de fems i runes en el Puig de Santa Magdalena amb una multa de fins a 30.050 euros si abans de 48 hores no retira els materials que ha llençat a la zona.

La consellera de Turisme i Treball, Joana Barceló, ha assegurat avui que l'increment de l'atur el passat mes d'agost a les Balears és la menor pujada que es produeix en aquell mes "des de fa molts d'anys".

Els arquitectes del pla de reconverció expliquen en detall la reconverció cada dia al Consorci. Foto: A.Ginard

Els tècnics que han elaborat el projecte de reconversió de la Platja de Palma consideren que no construir el bulevard de Can Pastilla és una errada. Accepten la decisió d'Antich, però tenen clar que "no esbucar és una mala solució". Ells havien planejat un "espai d'excel·lència urbanística i turística" a la zona que implicava expropiar 91 habitatges. Quatre arquitectes s'han encarregat de planejar i dissenyar la trama urbana de la Platja de Palma per a una reconversió "total de l'espai urbà, a més de la posició turística". Els experts asseguren que la zona, des de Can Pastilla fins a Llucmajor, té molts problemes.

Imatge aèrea d'arxiu de la planta incineradora de Son Reus.

La consellera insular de Medi Ambient, Marilena Tugores (Bloc), reconegué ahir que estudia la possibilitat d'assecar els residus carnis i després cremar-los a la incineradora de Son Reus. L'altra opció que valora el Consell és la construcció d'una planta de biogàs com la que hi ha a Lleida, on de manera provisional es traslladaran ara els residus d'escorxadors i els animals morts de l'Illa. Tugores plantejà aquestes dues possibilitats en una reunió de la comissió de seguiment de gestió de residus del Consell. Just abans, el portaveu del PP a la institució, Jaume Font, havia manifestat públicament que la "solució definitiva" per a les restes càrnies seria assecar-les i cremar-les a Son Reus. Segons el popular, "en tres o quatre mesos" podria estar operativa aquesta opció i seria més barat que traslladar els residus a Lleida, com es preveu fer ara de manera provisional. El popular plantejà ahir la seva proposta personal -no de partit, deixà clar- i després la defensà en la reunió amb la consellera Tugores, qui reconegué que aquesta opció ja es tenia en compte pel seu departament.

Tot i que ahir els pescadors afirmaren que esl raors picaven poc l'ham, alguns arribaren a port amb bones captures. Foto: Joan Sitges

El vent que havia bufat les jornades anteriors i el temut estopeig feien perillar l'obertura de la veda del raor, un dels peixos més valorats pels pescadors aficionats d'arreu de Mallorca. Tot i així, al migjorn, llevant i nord de Mallorca foren moltes les barques que s'endinsaren a la mar cercant les zones arenoses on habita. Des de primera hora del matí, l'activitat als ports de Mallorca fou frenètica. Centenars de barques carregades de pescadors ansiosos d'agafar el primer raó de la temporada partiren prest per capturar-ne tants exemplars com la llei permet. Tot i això, el primer dia sense veda, que des de l'any passat s'ha retardat quinze dies, va resultar "una mala jornada".

El ciclomotor ha quedat inservible després del xoc. Foto: V.V.

Una dona de 46 anys, treballadora d'una coneguda carniceria del Coll d'en Rabassa, va ser atropellada dimarts a mitjanit per un conductor que es va fugar i que va ser detingut una hora i mitja després. L'accident es va produir devers les dotze i quart en el carrer del Cardenal Rossell, de Palma. La víctima menava un ciclomotor de la marca Yamaha Neos i va ser envestida per un turisme ocupat per dos homes que, just després, es van escapar. Alguns veïns del Coll d'en Rabassa van agafar la matrícula del turisme fugat o alguns dels seus dígits i la Policia Local, amb el suport del Cos Nacional de Policia, va començar la recerca del sospitós.

Francina Armengol vol repetir el número 1 de la llista. Foto: T. Ayuga.

La secretària general de la Federació Socialista de Mallorca, Francina Armengol, ha confirmat aquest dijous la seva disposició a tornar a ser la candidata socialista a la presidència del Consell de Mallorca. Armengol ha fet pública la seva intenció en declaracions a la premsa prèvies a l'inici del Consell Polític que han celebrat els socialistes de Mallorca en la tarda d'avui, i durant la seva compareixença, ha necessitat que la convocatòria del Consell Polític de caràcter extraordinari respon a la proximitat de l'inici del període electoral, i amb això es posa en marxa la maquinària per a "les pròximes eleccions autonòmiques i municipals".

La consellera del ram, Joana Barceló. Foto: Grup Serra.

L'Agència de Turisme de les Illes Balears de la Conselleria de Turisme i Treball del Govern ha intensificat la promoció de les illes com destí turístic al Regne Unit, França i Polònia amb l'objectiu de dinamitzar aquests mercats emissors de visitants, característics del final de la temporada alta. Així ho ha anunciat Joana Barceló, qui ha remarcat que, amb aquesta actuació, el seu departament pretén «allargar la temporada» i «aprofitar al màxim» els acords de connectivitat arribats amb aquests països i amb el mercat nacional, així com garantir la cobertura de places hoteleres durant les últimes setmanes d'estiu.

Alumnes de l'IES Guillem Sagrera de Palma, ahir, fent els exàmens de recuperció. Foto: Teresa Ayuga

L'IES Guillem Sagrera és un exemple de com es presenta el curs 2010- 2011. L'any passat tenien 67 professors per un total de 470 alumnes i enguany només en tindran 60 docents per un nombre d'estudiants que rondarà una xifra molt semblant. "Ens trobam que el professorat interí que s'ha d'incorporar encara no ho ha fet", explica la cap d'estudis de l'IES Guillem Sagrera, Bàrbara Pellicer. Dimarts es va publicar la llista d'interins que permeten que cadascú sàpiga en quina posició es troba i, per tant, si el cridaran o no. Ara bé, encara no s'ha començat a avisar ningú, tot i que només manquen deu dies perquè comenci el curs escolar. No es pot descartar que es pugui estar retardant la incorporació dels interins amb l'objectiu d'estalviar-se la nòmina d'un parell de dies. Després de les vacances, el personal docent va tornar ahir a la feina i alguns també es van retrobar amb els seus alumnes. Ahir i avui els estudiants que han suspès alguna assignatura tenen una segona oportunitat, per evitar repetir el curs. Enguany, qualsevol alumne pot presentar-se per setembre tot i arrossegar quatre assignatures suspeses i "això ha fet que tinguem algun estudiant més que s'examini, i per tant hem tornat als nivells d'examinands de setembre del curs 2007-2008", detalla la cap d'estudis de l'IES Guillem Sagrera.

La cova dels Xuetes, a cala Varques, està protegida i ocupada des de fa anys. Foto: J.Sitges

L'Ajuntament de Manacor està decidit a posar el punt final a la degradació que pateixen les cales verges del municipi i, sobretot, cala Varques. Per això, el Consistori exigeix a la Conselleria de Medi Ambient que, tal com preveu la llei, fixi les mesures de conservació necessàries i elabori plans de gestió d'aquest emblemàtic espai natural. De fet, tal com denuncià aquest diari, cala Varques presenta una estampa que no li és pròpia: acampades il·legals, xibius amb refrescos i entrepans, coves protegides habitades... Una de les principals preocupacions de l'Ajuntament és que la coneguda com cova dels Xuetes està ocupada. Segons el document municipal, l'indret "s'empra durant tot l'any com a habitatge per a campistes, els quals hi realitzen tot tipus d'activitats quotidianes que són incompatibles amb la seva conservació". Els ocupes han modificat l'interior de la cavitat i hi han instal·lat una barbacoa, prestatgeries, mobiliari i un tendal per protegir-se del sol. Allò que no volen des del Consistori és que l'elevat nombre de persones que viuen o visiten cala Varques no permeti conservar aquest espai i que , alhora, "generi riscos severs d'incendi".

Agents del Cos Nacional de la Policia Local de Palma van identificar durant tota la jornada d'ahir els més de 40 ocupants que habiten a l'estadi Lluís Sitjar després de l'incendi de dimarts. Dia 21 d'agost, a l'interior del vell estadi malvivien mig centenar de persones en unes condicions d'insalubritat demencials. Romanesos, africans i espanyols es reparteixen les diferents zones del recinte.

Els sindicats protestaren reiterades vegades el mes de juliol. Foto: Arxiu

El futur d'Emaya tornarà a sortir a la llum pública la setmana que ve. Els sindicats que integren el comitè d'empresa es reuniran el dia 6 d'aquest mes amb la batlessa de Palma, Aina Calvo. Les converses arriben després de mesos de silenci de Cort i reiterades concentracions de protesta sindical per exigir al Consistori transparència davant el pla d'austeritat que es pretén impulsar amb l'objectiu de reduir el dèficit econòmic que arrossega l'empresa municipal. Representants de CCOO indicaren ahir en aquest diari que la situació que viuen els treballadors d'Emaya és cada vegada més incerta. No tenen clar ni quin serà el model que aplicarà l'Administració municipal per reestructurar els diferents departaments que conformen aquest ens ni de quina manera ho farà. "Demanarem què passa, qui mana a l'empresa, si hi haurà acomiadaments... Volem saber quin serà el futur d'Emaya", indicava Carles Costas, de CCOO. La manca d'una presidència "oficial" en el sí del Consell d'Administració continua a l'aire i crea incertesa entre els treballadors. A això s'hi suma la recent dimissió del president del comitè d'empresa, Sebastià Mir. La seva marxa com a representant sindical deixa "orfes" les reivindicacions dels treballadors davant la direcció empresarial i debilita la defensa dels seus drets laborals. En aquest context s'emmarcaran les primeres converses entre l'Administració municipal i els sindicats.

Margarita Nájera i Francesc Antich en una imatge retrospectiva. Foto: T. Ayuga.

La gerent del Consorci per a la reforma de la Platja de Palma, Margarita Nájera, afirmà ahir que no se sent desautoritzada pel president Antich, qui dimarts va contradir-la en referència als 91 habitatges de Can Pastilla que el pla de reconversió preveia esbucar. Nájera havia assegurat als veïns dels carrers Horaci, Sant Antoni de la Platja, Plini i Torre Rodona que era "imprescindible" expropiar els seus habitatges per construir un bulevard amb un aparcament subterrani. En canvi, el president Antich va garantir dimarts als portaveus de la Plataforma d'afectats de Can Pastilla que no hi hauria cap esbucament. Antich va dir que canviarien el projecte de manera que inclogués una intervenció més moderada a la zona. "El president ha entès que en aquest moment s'havia de prendre aquesta decisió i avançar aquesta suposició", declarà la gerent. "Per tant, és absolutament respectable. Jo no hi tenc res a dir", afegí ahir Margarita Nájera en una entrevista a l'emissora Ona Mallorca.

Antich afirma que no es tomaran les cases a Can Pastilla

El Consell entregarà dia 12 de setembre, Diada de Mallorca, els seus honors i distincions d'enguany en l'acte institucional que tindrà lloc al teatre Principal. El compositor polonès Frédéric Chopin (1810-1849) serà nomenat fill adoptiu de Mallorca. No serà l'únic exponent del món de la cultura guardonat. L'escultor Jaume Mir (Felanitx, 1915) serà reconegut amb la Medalla d'Honor i Gratitud de l'Illa, la màxima distinció que atorga la institució.

Durant els passats mesos de juliol i agost van morir en accidents de trànsit a les carreteres de les Balears quinze persones, el que representa el triple que en el mateix període de l'any passat. En el conjunt d'Espanya, el nombre de víctimes mortals en carretera durant els mesos de juliol i agost d'aquest any va baixar en nou comunitats respecte al mateix període de l'any anterior.

Un italià que conduïa un ciclomotor ha mort en xocar contra un turisme quan transitava per la carretera que del far de la Mola, a l'extrem oriental de l'illa de Formentera. Segons ha informat la Guàrdia Civil de Tràfic i el servei d'emergències sanitàries 061, la col·lisió s'ha produït sobre les 14.45 hores en el quilòmetre sis de l'esmentada carretera en circumstàncies encara sense aclarir. El mort, de 27 anys, ha mort al lloc dels fets, on també han estat atesos dos dels ocupants del turisme involucrat en l'accident, que han patit contusions lleus.

Sala d'espera d'un Centre de Salut a Eivissa. Peu de foto: M. Torres.

Els serveis sanitaris de les Balears obtenen la sisena millor valoració a l'últim informe elaborat per la Federació d'Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública, el que revela que ha pujat sis llocs en el rànquing de valoració autonòmic respecte a l'estudi de l'any passat, quan va ocupar el lloc número 12 en valoració. L'informe que analitza diversos paràmetres de la sanitat pública -com la despesa sanitària i farmacèutica, la valoració ciutadana dels serveis, la millora global del sistema o la preferència de la ciutadania per l'assistència pública- qualifica d'acceptables' els serveis sanitaris insulars amb una puntuació de 48 punts de valoració.

La ruptura d'una connexió en la línia de fibra òptica del sistema de comunicació del tren de Mallorca ha ocasionat la cancel·lació de diversos serveis i l'acumulació de retards de devers 30 minuts.

Instal·lacions de la planta dessaladora de la badia d'Alcúdia. Foto: Arxiu

La dessaladora de la badia d'Alcúdia injecta des de fa tres setmanes aigua a la xarxa municipal de Pollença. El Departament de Recursos Hídrics, de la Conselleria de Mobilitat i Medi Ambient del Govern balear, i l'Ajuntament de Pollença han assolit un acord provisional per al subministrament, amb la qual cosa volen evitar la salinització -per sobreexplotació- dels aqüífers de la zona. De moment, les conduccions del poble reben el cabal directament de la dessaladora de la badia d'Alcúdia, en espera que dins el mes de setembre s'enllesteixi la connexió de la nova planta amb la xarxa general d'abastiment d'aigua de tot Mallorca, a la qual també injecten el líquid de les altres plantes de tractament de l'Illa, segons explicà ahir el director general de Recursos Hídrics del Govern de les Illes Balears, Antoni Rodríguez. "No hi havia temps de completar la connexió amb el sistema general i els hem donat aigua directament de la potabilitzadora", afegí. Quan quedi a punt l'enllaç de la planta potabilitzadora amb la xarxa de proveïment de tot Mallorca, aquest setembre, serà el moment de fixar un acord definitiu sobre les tarifes que hauran de pagar els ajuntaments, i en conseqüència els ciutadans, per fer ús del cabal procedent de la dessaladora.

Antich i Barceló han escoltat les queixes dels veïns. Foto: J. Morey.

El president del Govern, Francesc Antich, garantí ahir que no es durà a terme el projecte que preveu esbucar 91 habitatges a Can Pastilla per fer-hi un bulevard. El mandatari afirmà que "la proposta actual del Consorci per a Can Pastilla no és viable" i que "es donarà una resposta més moderada que impliqui l'acord de tots els propietaris". Amb el compromís que no expropiarà les 91 cases de Can Pastilla, Francesc Antich contradiu les paraules de Margarita Nájera, que assegurà als portaveus de l'Associació de veïns de Can Pastilla i als membres de la plataforma que el bulevard en qüestió era "imprescindible" per dur a terme la reconversió de la Platja de Palma, recordà el portaveu dels afectats pels enderrocaments, Llorenç Balaguer.

El foc s'inicià a la banda sud del terreny de joc. Foto: A.Sepúlveda

El Lluís Sitjar té des d'ahir un terreny de joc menys frondós. No es tracta d'una renovació de la gespa, sinó d'una manta negra que cobreix tot el rectangle de joc a causa de l'incendi que va arrasar "la selva" que s'estenia al llarg de tot el camp. A les 16.08 hores d'ahir, diverses telefonades dels veïns varen alertar que un núvol negre cobria tot l'estadi. La Policia Local de Palma es va personar, ràpidament, en el lloc dels fets i va haver de rompre un pany per poder entrar-hi. En veure la situació a l'interior, va avisar-ne els Bombers. Una brigada hi arribà poc després, sufocà les flames en mitja hora i no hi va haver cap altra incidència.

Imatge inèdita de la intervenció policial en un dels pisos escorcollats per la Policia.

La Policia Nacional ha desarticulat per primera vegada a l'Estat una xarxa dedicada a l'explotació sexual masculina. El cap d'aquesta organització, que viu a Mallorca, fou detingut dimecres passat, com ja publicà dBalears. Amb ell també foren arrestats 7 treballadors sexuals, que posteriorment quedaren en llibertat amb càrrecs. Un era una dona que actuava en pel·lícules X com a actriu porno, segons algunes fonts. Contra els prostituts, com que es troben en situació il·legal, s'han dictat ordres d'expulsió. Els homes, que exercien en un prostíbul de la zona gai de Palma, a Gomila, eren obligats a consumir viagra les vint-i-quatre hores del dia per poder ser requerits en qualsevol moment. A més a més, se'ls proporcionava pòper (una droga vasodilatadora) i cocaïna perquè el cos aguantàs i es pogués excitar.

José Ortega, Àlies el Farru, baixa del vehicle policial. Foto: A.Sepúlveda

El Ministeri Fiscal concretà ahir la imputació contra José Ortega, àlies el Farru, i la seva família en relació amb la mort de Josefa Moreno, la Parrala i integrant del clan de la Paca, en un tiroteig que es produí a Son Banya l'any passat. Els 8 integrants del grup dels Peluts varen ser acusats d'homicidi, amenaces, tinença il·lícita d'armes i apropiació indeguda. L'acusació particular atribuí al presumpte autor material del crim, el Farru, un delicte d'assassinat amb traïdoria. No obstant això, Fiscalia apuntà que també pogué disparar i matar la Parrala el germà del Farru, Juan Ortega. A la vista, que durà devers mitja hora, se'ls notificà els delictes que els imputen i que el judici serà amb jurat popular. Els fets es remunten al 7 de setembre del 2009. Els Peluts, que tenen com a matriarca Trinidad Santiago, havien reclamat diverses vegades i sense èxit la setmana anterior als fets el pagament d'un deute d'uns dos milions de pessetes al clan de la Paca per un assumpte de drogues. Segons l'escrit de Fiscalia, el grup havia decidit resoldre el tema d'una manera o d'altra. És a dir: o cobrar o acabar amb la vida de la Parrala. Els imputats aquella nit arribaren amb diversos vehicles al poblat de Son Banya amb armes de foc i armes blanques.

Juan Carlos Alía romandrà a la presó. Foto d'Arxiu.

L'exgerent de l'Ibatur Juan Carlos Alia continuarà de moment a la presó de Palma, on és des de fa un mes i mig. La secció segona de l'Audiència Provincial decidí ahir confirmar la situació de tancament provisional comunicat sense fiança per al detingut, ja que va desestimar el recurs d'apel·lació sobre la interlocutòria del jutge Lope Sola que ordenava que ingressàs al centre penitenciari. Alia és l'únic arrestat a la presó de l'operació Passarel·la i se li imputen delictes de malversació, prevaricació, frau a l'Administració, falsedat documental, suborn i blanqueig de capital. El magistrat ponent Eduardo Calderón assenyala en la interlocutòria que "crida d'entrada l'atenció que, si bé se suggereix, no s'arriba a invocar de modus expresso la vulneració del principi d'igualtat" del detingut per part de la defensa. Apunta, a més, que "desconeixent els càrrecs dels altres imputats" sí que han trobat "elements que diferencien Alia i que foren els que determinaren que, després de prestar la fiança, el jutjat resolgués decretar la presó provisional".

La batlessa de Palma, Aina Calvo, va aclarir ahir que exigirà explicacions a la concessionària, el Grup Barceló, sobre els acomiadaments a principi d'agost de més de la meitat de la plantilla que estava fent feina a les obres del palau de congressos i que han fet minvar construcció a un ritme important. Només hi ha tres mesos de diferència, però la batlessa va haver d'admetre, per primer pic, que la construcció patia un retard després que el maig asseguràs que les obres avançaven a "bon ritme".

Fornalutx acollirà un acte solemne per procedir a la distinció de persones que han fet el poble més conegut.

El municipi de Fornalutx aplicarà divendres el seu reglament d'Honors i Distincions amb el nomenament com a filles il·lustres de les dues religioses seglars Maria Ferrer i la seva mare, Maria Arbona, a més de la declaració com a fill adoptiu del president editor del Grup Serra, Pere A. Serra Bauzà. L'acord es va formalitzar ahir en un ple extraordinari dut a terme a l'ajuntament i l'acte oficial tindrà lloc divendres a l'església parroquial de la Nativitat de la Mare de Déu de Fornalutx a les 19 hores. Ja feia anys que la Sala no procedia a la declaració de fills il·lustres i adoptius, entre els quals només hi havia fins ara el músic Joan Albertí Arbona i la religiosa sor Catalina Mateu. Amb aquest nou reconeixement, l'Ajuntament ha volgut reconèixer la tasca realitzada per aquests nous ciutadans de la Vall. Maria Ferrer Arbona (Fornalutx 1777- Palma, 1865), ajudada per la seva mare, Maria Arbona Mir (Fornalutx 1756-Palma, 1824), naturals del poble, iniciaren a Palma el col·legi religiós de La Puresa a principi del segle XIX.

El president de Foment del Turisme a Mallorca, Pedro Iriondo, ha expressat avui la seva preocupació» en relació amb la construcció del Palau de Congressos de Palma, després que els 30 milions que el Govern i Cort van destinar al projecte s'acabessin després de l'abonament de l'última certificació d'obra a l'empresa adjudicatària, Acciona, a mitjans d'agost.

El grup PSM+Esquerra+Verds proposa que el nou palau de justícia de Manacor s'ubiqui a l'edifici municipal de can Bauçà. "El batle diu que el Ministeri de Justícia no accepta l'immoble com a seu, per què?", es demanà ahir el portaveu de la coalició, Sebastià Gaià. "Si la finca no està en condicions, perquè s'hi han fet estudis de resistència i ningú no en coneix les conclusions, cal que els ciutadans ho sàpiguen", afegí.

El Consorci de la Platja de Palma mostrarà a partir de demà a Cort l'exposició sobre el pla de reconversió de la zona turística, amb la qual els visitants podran conèixer els objectius que han orientat aquest projecte i veure com serà aquesta àrea el 2020.

Les representants del Consell i els Prínceps, avui a l'Almudaina. Foto: Efe.

Els Prínceps d'Astúries han manifestat avui el seu interès per la candidatura de la Serra de Tramuntana mallorquina a ser declarada Patrimoni Mundial de l'UNESCO, durant una audiència celebrada amb la presidenta del Consell de Mallorca, Francina Armengol i la consellera de Territori, Maria Lluïsa Dubon. Armengol ha qualificat l'audiència de "intensa" i "profitosa" i ha assegurat que els Prínceps "estaven molt informats" i s'han mostrat "molt interessats", per la qual cosa han aprofundit molt en el contingut de la proposta. Segons la presidenta del Consell, ambdós coneixen la Serra: "el Príncep més perquè duu molts anys a Mallorca". "Els hem explicat en detall la candidatura presentada pel Consell de Mallorca, que ja som l'única candidatura espanyola", ha assenyalat.

La Guardia Civil ha desarticulat una xarxa britànica dedicada al tràfic de drogues a discoteques i zones de lleure d'Eivissa amb la detenció de vint-i-cinc dels seus membres, als que se'ls han descobert devers 38.000 pastilles d'èxtasi i quatre quilos de cocaïna, entre altres substàncies.

Closca d'una tortuga a la qual arribaren les flames. Foto: J.S.

Els incendis que durant aquesta setmana han cremat més de dues-centes hectàrees a la zona nord de Mallorca han acabat de retruc amb la vida de més de 3.500 tortugues mediterrànies (Testudo Hermanni). Això asseguren des del Grup d'Amics en Defensa del Medi Ambient (GADMA), que sostenen que les flames "han estat provocades". "Nosaltres sospitam que els causants dels diversos focs són caçadors que volen tenir més espai per actuar, que els animals no tinguin lloc on amagar-se i es converteixin així en preses més fàcils", expliquen des de l'associació. El seu portaveu, Bernat Fiol, assevera que "cada incendi que ha tingut lloc aquesta setmana té al seu costat una zona de vedat de caça i precisament Son Doblons (a Santa Margalida) és un lloc recurrent en què cada tres anys es provoca un nou foc". De fet, ja al 2008 n'hi hagué un que va cremar 15 hectàrees i va acabar amb la vida de 152 tortugues. Des de GADMA i el GOB demanen a la Conselleria de Medi Ambient i a la Delegació del Govern que no quedin amb els braços plegats, que actuïn per "investigar al màxim els incendis" i que apliquin "una moratòria que impedeixi caçar a zones calcinades fins que la vegetació hagi tornat a créixer per donar refugi a diferents espècies de fauna".

Una vegada que l'òbit es va comunicar al jutjat de guàrdia, el magistrat ordenà l'aixecament del cadàver. Foto: Michel

Maria Magdalena Sastre Tous, de 31 anys, va finar ahir mentre practicava submarisme a les aigües de l'illa del Toro, al municipi de Calvià. La Guàrdia Civil es va fer càrrec de la investigació per aclarir les causes del sinistre. Tot sembla indicar que la víctima va patir algun tipus de problemes amb les botelles, encara que s'han d'esperar els resultats de l'autòpsia per obtenir més informació sobre l'accident. Des del Centre de Coordinació d'Emergències de l'112 es va proporcionar assistència psicològica als familiars de la dona, que vivia a Palma. Maria Magdalena va anar a l'illa del Toro el dematí amb el llaüt d'un conegut per fer-hi una immersió. Poc abans de les 12.00 hores, quan era a més de 30 metres de profunditat, es va trobar malament i entrà en aturada cardíaca. El barquer en va alertar Salvament Marítim i des d'aquest servei mobilitzaren l'embarcació Salvamar Acrux, amb base a Port de Portals, i també es va indicar al patró del llaüt Maguian que es dirigís a Port Adrià.

Els afectats ja han organitzat una plataforma per defensar els seus interessos.

La Plataforma d'afectats pels esbucaments a Can Pastilla exigeix avui a Antich que el Consorci no esbuqui cap habitatge de la zona. El seu portaveu, Llorenç Balaguer, defensa fermament les 91 cases que es volen tomar. Davant les reubicacions, "la nostra posició és intocable. Hi haurà desacord total si ens pretenen convèncer de col·locar-nos a un altre lloc. Fa cinquanta anys que vivim a Can Pastilla i volem conservar les nostres cases". Els membres de la Plataforma d'afectats de Can Pastilla es reuneixen avui amb el president Antich i amb la consellera de Turisme i Treball, Joana Barceló. Segons el portaveu del col·lectiu, la seva opinió és "la mateixa que ha expressat a la resta de partits polítics amb els quals s'ha reunit".

Cort acull a partir de demà l'exposició sobre la reconversió de la Platja de Palma

El Govern proposa el trasllat dels residus com a mesura d'urgència. Foto: J.M.

Els residus carnis procedents dels escorxadors de Mallorca es duran a la central digestiva de Lleida de "manera provisional" des de demà i hi estaran els pròxims dotze mesos. Això és el que afirmà ahir el president Francesc Antich desprès de reunir-se amb una comissió mitxa integrada pel Consell de Mallorca i el Govern. Els tècnics de l'Executiu analitzen ara quina serà la solució definitiva d'aquesta problemàtica. Les opcions que s'estudien són la creació d'una planta digestiva, un forn crematori o una central de biogàs. Antich explicà que a mitjan setembre revelaran el lloc definitiu al qual aniran les deixalles dels escorxadors. En qualsevol cas, el Govern autonòmic subvencionarà els 190 euros de més que costarà tractar cada tona de material a Lleida.

L'edifici de Gesa, ara protegit, no serà esbucat, serà de propietat municipal. Foto: Arxiu

Cort haurà de resoldre la negociació amb Emaya sobre la nova reubicació de l'empresa municipal aquest setembre per aconseguir així que la titularitat de l'edifici Gesa sigui finalment pública. Si més no, aquest és el termini que el Consistori ha fixat per aprovar de manera definitiva el PGOU en aquest sector de la façana marítima. El Consistori ha oferit a Núñez y Navarro una compensació de solars a segona línia. D'aquesta manera, la seu d'Emaya, situada al carrer de Joan Maragall, i els seus drets d'edificabilitat passarien a mans del promotor català. Es tractaria de compensar el traspàs dels drets d'edificabilitat que l'empresari tenia als terrenys de primera línia. És per això que l'Empresa municipal d'aigües i clavegueram també hi ha presentat al·legacions, ja que es veu indirectament afectada per aquest transvasament de drets d'edificabilitat. Serà llavors quan tot aquest tram del corredor de la mar serà finalment públic. L'entramat jurídic i urbanístic que envolta l'edifici de Gesa ha costat a l'Ajuntament de Palma més de tres anys. Mentrestant, les instal·lacions estan tancades i en estat d'abandonament. El Consistori de Palma no té capacitat jurídica en aquests moments per poder entrar a aquestes dependències, tot i que el PGOU d'aquest sector ha obtingut l'aprovació inicial i es troba en exposició pública i pendent de resoldre les al·legacions a partir de setembre.

Un moment de la performança d'Anima Naturalis que exaltà els ànims de molts fornalutxencs. Foto: Lluc Garcia

El batle de Fornalutx, Joan Albertí, es va mostrar ahir contundent a l'hora de valorar els fets de diumenge passat, quan un grup d'activistes antitaurins foren escridassats i insultats al poble en resposta a la performança que havien organitzat. Per Albertí, és clar que "aquesta gent no va venir a fer una manifestació, sinó a provocar, i van aconseguir allò que volien, sortir als titulars". El batle nega que hi hagués una "contramanifestació" i diu que la gent es va convocar una a l'altra i es reuní a la plaça en només deu minuts". A Albertí "li sap molt de greu" el que succeí, sobretot al final de l'acte, i va retreure als dirigents d'Anima Naturalis, organitzadors de la performança, que no parlassin abans amb ell "com van fer fa unes setmanes membres de la Societat protectora d'animals".
També va voler puntualitzar que la presència de la Guàrdia Civil -que al final es veié desbordada a causa del caire que agafaren els fets- va ser deguda al fet que "l'Ajuntament ho havia demanat a la Delegació del Govern en previsió d'allò que pogués passar". Dins la polèmica ahir va sorgir un nou punt de vista per part de la Plataforma balear de defensa dels animals (Baldea), que es va desmarcar de la performança feta per Anima Naturalis per "contraproduent".

Al principi de juliol, Alia declarà davant el jutge. Foto: J.Morey

El Ministeri Fiscal considera que l'exgerent de l'Ibatur Juan Carlos Alia podria estar ocultant informació sobre suposades comissions i irregularitats dins aquesta entitat. El fiscal Adrián Salazar ho expressà així davant els magistrats de l'Audiència Provincial i sol·licità que l'acusat continuàs a la presó en relació amb l'operació Passarel·la. El fiscal indicà que hi ha risc de fuga, ateses les altes penes a les quals podria arribar a ser condemnat Alia, i assenyalà que el fet que l'exalt càrrec de l'Ibatur i posterior proveïdor quedàs en llibertat podria interferir en la investigació. Salazar va fer seus els arguments que ja emprà el jutge Lope Sola per desestimar, a principi d'agost, la llibertat d'Alia. A l'acusat se li imputen els presumptes delictes de malversació, prevaricació, defraudació a l'Administració, falsedat documental, suborn i blanqueig de capital. En canvi, el seu misser, José Ignacio Herrero, defensà durant la vista els motius pels quals Alia hauria de sortir del centre penitenciari. L'advocat sostingué que l'exgerent no té en absolut intenció de fugir de l'acció de la Justícia ni de destruir proves relacionades amb el cas.

Francesc Antich saluda el Rei. Foto: M. À. Cañellas.

La família reial acomiadà anit l'estiu amb un sopar amb les principals autoritats de les Illes al palau de l'Almudaina.
Al tradicional punt final de les vacances dels monarques també hi assistiren els prínceps d'Astúries, Felip i Letícia, qui lluïa un vestit perla amb encaix i lluentons per damunt dels genolls, acompanyat d'uns espectaculars tacons. El príncep, com en les darreres aparicions en públic, duia una barba poblada. Poc abans de començar el sopar, Joan Carles i Sofia es deixaren fotografiar. El rei encara va tenir temps de fer broma amb el gran nombre de fotògrafs que havien esperat que arribàs. "El dia que deixeu d'utilitzar els flaixo, us faré un regal", va dir el monarca.

Després de les fotos, els reis i els prínceps d'Astúries varen rebre un per un totes les autoritats de les Balears convidades al sopar. El primer a passar va ser el president del Govern, Francesc Antich.

La regidora d'Educació i Serveis Socials, Catalina Riera (PP). Foto: J.Sitges

La comunitat educativa de Manacor demanarà a la Conselleria d'Educació que no apliqui el decret que fixa en un màxim del trenta per cent la proporció d'alumnes amb necessitats educatives especials que pot acollir cada aula. "Allò que necessitam és posar en marxa alguns canvis per afrontar i reordenar l'escolarització dels infants, atès que la llei actual no té en compte la proporció de nouvinguts que cada sala pot acollir i aquest fet genera preocupació entre els professionals de l'educació i entre els pares", explicà a aquest diari la regidora d'Educació de Manacor, Catalina Riera. "Si els experts aconsellen per una bona integració que la proporció d'immigrats no superi el 15%, Manacor registra un 23,7% de població estrangera i aquest percentatge es reflecteix a les aules", assegurà Riera. Per això, des de l'Ajuntament aposten perquè "el Consell escolar municipal, que representa la comunitat educativa manacorina, amb la Conselleria d'Educació, creï una comissió mixta per plantejar una nova norma que ajudi a superar els desequilibris que provoca el sistema actual".

La residència per a minusvàlids psíquics de la comarca, acabada de construir a final de 2008 i que acollirà els discapacitats de la zona d'Inca una vegada finalitzin l'etapa escolar, encara no ha obert les portes. La demora de la residència, ubicada a la barriada de Crist Rei d'Inca, ha estat causada per la falta de permisos per part de l'Agrupació Pro Minusvàlids Psíquics de la Comarca d'Inca, segons la Conselleria d'Afers Social.

L'alumnat requereix d'una destacada inversió per a cada inici de curs. Foto: S. Cases.

La confederació d'Associacions de Pares i Mares d'Alumnes de les Balears (Coapa) advoca per la fórmula de la reutilització de llibres de texts com a millor fórmula per reduir els costos de la tornada al col·legi, segons ha afirmat Europa Press el president d'aquesta entitat, Fernando Martín. Segons un estudi de la Federació d'Usuaris Consumidors Independents (FUCI), la tornada a les aules costarà 847 euros de mitjana a les Balears, un 5,47 per cent més que en 2009 i un 3,2 per cent per sobre de la mitjana nacional (820 euros). D'aquesta manera, l'arxipèlag balear se situa com la sisena comunitat on la tornada a les aules suposarà un major desemborsament per a les famílies.

En comptes de prohibir la botellada, s'han d'oferir alternatives d'oci. Aquesta és la filosofia amb la qual treballen sis entitats juvenils (Revolta Global, Maulets, Espai Anticapitalista, joves de CGT, PCPE i Col·lectiu de Joves Comunistes), que ahir presentaren davant Cort les al·legacions a la recent aprovada Ordenança contra el botellot.
Els joves proposen a l'Ajuntament que tots els casals de joves de Ciutat obrin durant la nit, com també les zones esportives municipals i les biblioteques.

El president del Govern, Francesc Antich, ha anunciat que l'Executiu autonòmic s'ha posat en contacte aquest matí amb el Ministeri de Foment del Govern central per demanar-li tota la informació relacionada amb el límit que aquest departament pretén fixar en el descompte del 50 per cent als bitllets d'avió que comprin els residents a les Balears.

Els populars reclamen una actuació immediata en el Museu de Menorca. Foto: J. Fiol.

El president de la Junta Local de PP de Maó i diputat autonòmic, Simón Gornés, ha exigit aquest dilluns la dimissió del director general de Cultura, Pere Joan Martorell, en considerar que és el "responsable immediat" del deteriorament d'algunes peces arqueològiques conservades en el Museu de Menorca a causa del retard en l'execució del projecte de climatització del recinte. Els populars han presentat una proposta al Parlament balear a través de la qual reclamen la dimissió de "els que han permès que s'hagi arribat a aquesta situació", segons ha assenyalat Gornés.

Unión Progreso y Democracia (UPyD) ha elegit les Balears per iniciar un curs polític que veu "negre" perquè, segons ha explicat el seu líder i diputada en el Congrés, Rosa Díez, les Illes "conciten tots els problemes que té Espanya". En aquest sentit, Díez ha carregat a Eivissa contra l'Executiu autonòmic que dirigeix el socialista Francesc Antich, en considerar que és un reflex de la "debilitat i falta d'ambició" que, segons la seva opinió, exhibeix el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero.

La Guàrdia Civil ha informat de la detenció, en el marc de la denominada 'operació Almenara', de sis supòsits integrants d'una organització dedicada al tràfic d'heroïna procedent de Palma amb destinació final a Madrid. Segons ha explicat la Benemérita en un comunicat, l'operació ha permès intervenir en tres escorcolls més de 800 grams d'heroïna, i com a resultat ha estat detingut M.K. La droga havia estat introduïda en el Camp de Gibraltar (Cadis) procedent de Palma el mes d'abril i la seva destinació final era Madrid.

Em aquest estat quedà el vehicle que va sortir de la via i després volcà a Formentera. Foto: G.Romani

Dues persones van morir ahir a causa d'accidents de trànsit a les Balears, una a Mallorca i l'altra a Formentera. Així s'eleva a 42 el nombre de morts a les carreteres de les Illes enguany. El sinistre mortal registrat a Mallorca va tenir lloc al carrer Andreu Torrens de Palma. Un motorista sofrí una caiguda casual i s'estavellà contra un fanal, devers les nou del matí. L'individu va patir un traumatisme cranioencefàlic i quedà estirat al terra. Diversos testimonis auxiliaren el ferit i en donaren avís als serveis d'emergència. En aquell moment una ambulància del SAMIB passava pel lloc i va atendre la víctima, Jairo Hernan Quintero Betancur, de 44 anys, nascut a Colòmbia i amb nacionalitat espanyola.

La màxima tensió arribà al final de l'acte, quan els activistes hagueren de ser protegits per poder partir. Foto: Lluc Garcia

Escridassades, insults i fins i tot escopinades i ous fou allò que els activistes d'AnimaNaturalis hagueren de suportar ahir a Fornalutx com a resposta a la performança de protesta contra el correbou que s'havia convocat al poble. L'acte consistí en el desplegament d'una pancarta contra les festes de braus i en la simulació d'un correbou amb un home mig despullat i tenyit de bru que estava fermat amb cordes que aguantaven altres membres del col·lectiu. Mentrestant, es deien consignes per aturar les festes amb animals, com la que la primera setmana de setembre es du a terme a Fornalutx i que és la darrera de les seves característiques que queda a Mallorca. Durant l'esdeveniment es van arribar a viure moments de molta tensió.

L'objectiu de mobilitat de la reconversió és reduir a la zona l'ús del vehicle, com a la imatge virtual.

El pla de reconversió de la Platja de Palma pretén, en qüestions de mobilitat, donar prioritat als vianants, als ciclistes i al transport públic. El tramvia serà el mitjà de comunicació estrella i, en canvi, s'intentarà evitar l'ús del cotxe a tot l'interior de la Platja de Palma. Per això, es crearan aparcaments dissuasius i, així mateix, es facilitarà la mobilitat per l'arc exterior de la zona. Així està plantejat el pla d'ordenació de la xarxa viària i la mobilitat. Per a arribar a qualsevol punt de la Platja de Palma l'eina principal seran les vies ràpides i per traslladar-se entre diferents barriades serà millor sortir per l'autovia i tornar a entrar-hi. "Els embossos no existiran", va dir l'arquitecte que firma el pla. En canvi, la circulació transversal serà restringida.

El cami de la Plana, propietat de la familia Valens, es redreçarà cap al tancat de reixa i no sofrirà més canvis d'interes. Foto: Plataforma pro camins

La resolució "pacífica" del conflicte del Fangar ajuda, i molt, a posar remei als problemes de titularitat i de pas als reivindicats camins de la Plana i del Torrent de les Piques. L'Ajuntament de Manacor, els propietaris afectats i la Plataforma pro camins públics són a punt d'arribar a un acord que suposarà l'obertura dels senders esmentats.
El del Torrent de les Piques, un dels més emblemàtics del municipi per la seva bellesa, veurà modificat un petit tram del traçat. En concret, s'evitarà que aquesta via transiti per davant les cases -amb l'objectiu de preservar la intimitat dels propietaris-, una solució que el Consistori manacorí ja aplicà fa una anys a Albocàsser i que tan bons resultats ha donat, si es té en compte que permet combinar a la perfecció el dret de pas amb el de la intimitat.
Aquest camí sempre ha estat objecte de polèmica, perquè qui l'ha mantingut tancat ha estat la família Sureda de Son Macià, vinculada al PP, atès que Antoni és regidor d'Interior a l'Ajuntament de Manacor i Catalina, consellera al Consell de Mallorca. Aquest fet sempre ha estat posat en el punt de mira pel grup municipal PSM-Esquerra-Verds.

Més feina, formació per als joves i reconversió turística. Aquestes són les prioritats de la candidata d'UM de Calvià, que fou presentada anit en un acte en què no escatimà crítiques al batle Carlos Delgago i en què li feren costat el president del partit, Josep Melià, altres membres de l'executiva i prop de 500 simpatitazants, que l'acolliren amb forts aplaudiments.

Els veïns de la zona travessen el carrer principal sense mirar. Foto: Raquel Pons

Els veïns de Blanquerna no estan del tot satisfets amb les obres de l'eix cívic. La causa principal és la falta de senyalització del carrer, ja que segons ells no es distingeixen les voreres del carril per a trànsit rodat. A la zona es poden veure diàriament persones que travessen sense mirar. Ells comenten que el carrer és per a vianants, però els conductors diuen el contrari. Fani Coll, la dependenta del quiosc, explica que fa més de sis mesos que s'hi han acabat les obres i els veïns de Blanquerna encara "no saben si el carril és per a vianants o no ho és". Així mateix, recalca que arran d'aquest "dilema no resolt" hi haurà molts accidents a causa de la "poca senyalització".
Aurora Miró, la propietària de la joieria Forteza situada a Blanquerna, afirma que l'Ajuntament de Palma ha oblidat el carrer després de fer-lo, perquè està "molt brut". Això no obstant, no tot és negatiu pels veïns. La majoria opina que, encara que no estaven gaire d'acord amb aquest l'eix cívic al començament, ara els sembla que "ha millorat bastant el carrer". Les voreres són més amples i per això els bars i restaurants poden oferir una terrassa als clients, cosa que "ha beneficiat bastant el comerç", assegura Vicente Coll, que viu a la barriada.