Pel dret a l’autodeterminació
Brussel·les acollia ahir una massiva marxa per la independència dels Països Catalans. Sota el lema “We want a catalan state”, reivindicaren l’existència d’un conflicte polític i demanaren el respecte als drets del poble
Eren milers, i reclamaven la independència dels Països Catalans a Brussel·les.La capital europea acollí ahir una marxa per l’autodeterminació dels territoris de parla catalana organitzada per la Plataforma Deu mil a Brusel·les per l’autodeterminació. Hi acudiren devers 10.000 manifestants (2.900 segons la Policia belga), els quals, mentre feien onejar la seva bandera, corejaven "independència", "espanyol qui no boti" i "Catalonia is not Spain", a més de cantar l’himne de Catalunya.
Sota el lema "We want a catalan state", els manifestants sortiren cap a les 11.00 hores de l’estació del Nord de Brussel·les, encapçalats per una comitiva amb representants de l’entitat civil promotora de l’acte i acompanyats per membres de CDC i ERC i per la cantant Núria Feliu.
Entre els militants del CDC es trobava el seu responsable d’Immigració, Àngel Colom, i el militant i jurista Alfons López Tena.
També hi havia una representació d’ERC, a càrrec de la militant i catedràtica d’Economia Elisenda Paluzie, com també de la seva portaveu parlamentària, Anna Simó, i del seu candidat a les eleccions europees, Oriol Junqueras.
Banderes quadribarrades es mesclaren amb ikurrinyes, estendards flamencs i altres de Còrsega.
Després de la manifestació es llegí un manifest en el qual demanaren que "els partits nacionals catalans situïn d’una vegada la independència com a objectiu en els seus programes electorals" i l’autodeterminació "com una prioritat en la seva acció de govern".
"Des d’aquí volem mostrar al món que hi ha un conflicte a Catalunya, un conflicte de naturalesa política. El poble català té el dret a l’autodeterminació i el vol exercir", varen assenyalar enmig de reivindicacions d’independència perquè Catalunya es converteixi "en un estat de la UE amb els mateixos drets i obligacions que la resta d’estats membres".
El portaveu de la plataforma, Enric Canela, va considerar que la iniciativa havia resultat tot un "èxit" i , de fet, assegurà que "avui comença el camí de la independència".
En aquest sentit, demanà als participants que firmassin una iniciativa legislativa popular per convocar un referèndum d’autodeterminació de Catalunya. "Aquesta marxa és una reacció espontània del poble al poc marge dels partits polítics", va finalitzar.
Les comarques gironines i les de l’àmbit metropolità barceloní són les que més manifestants aconseguiren mobilitzar. Els organitzadors asseguraren que l’aclaparadora majoria dels qui eren ahir a Brussel·les hi havien anat pel seu compte en vehicles privats o en vols regulars, però al marge dels autocars i del vol xàrter de l’organització.
Diversos grups de participants havien arribat a la capital europea divendres a vespre, procedents de diferents ciutats del Principat i del País Valencià i la seva presència va ser ostensible al llarg del dia.
El candidat d’Esquerra Republicana a les eleccions europees, Oriol Junqueras, es declarà orgullós de ser l’únic cap de llista d’un partit català present en la manifestació i assegurà que en compartia "plenament" les reivindicacions. Per la seva banda, Àngel Colom demanà "l’empara de la UE per al reconeixement dels drets nacionals del poble de Catalunya".
L’acte va acabar amb unes albades valencianes i amb el cant d’Els Segadors.
L'opinió del lector
Opinions
supongo que a este cotarro no se iba de gorra, es decir, que cada uno se pagaba lo suyo.
¿existe el castellano estándar?, porque a mí nunca me lo enseñaron en el colegio
Moltes gràcies per la teva sobrevaloració, Sebel·lí. Del tracte de favor jo no en tenc res a veure, són actituds personals que no dependent més que de l'individu que les exerceix, de la seva concepció ètica.I també hi haurà mallorquins d'aquests cosos que no sé si els inclous en el petit matís
Forastera meva, per res del món et tractaria com una paparra. Jo et tract sempre com una dona assenyada, culta i eixerida. Enlloc del món regalen res als estrangers, però aquí hi ha un petit matís: l'exèrcit, la policia estatal i la guàrdia civil, estacionats a les Illes o a la resta del país, van més a favor teu que no meu.
No Sebel·lí no, ni hem vingut a fer-vos cap favor ni vosaltres mos estam llevant sa fam. Ja n'hi ha prou de expressions com morts de fam, bananeros, incults, raters...no creus? És clar que venim per feina i perquè ens agrada i per millorar la nostra vida, si no seria de beneits, però és de malt gust que et tracten com si fosis una paparra, ho sent però no se'ns regala res. T'he contestat a la teva qüestió?
Forastera, no contestares la meva pregunta. De debò ens hem de creure que els espanyols han vengut aquí per "ajudar-nos", "aixecar Mallorca", "fer treballs qualificats" o meravelles semblants?
No valdria més acceptar que si han vengut és per millorar el seu estatus, guanyar doblers, millorar la seva vida, trobar oportunitats de feina que a ca seva no tenien, etc.?
Alguns espanyols els produeix urticària veure que el català avança i que els Països de parla catalana tenen veu a Europa.
Quien tiene oidos...oiga... y entienda...no sabéis todavía porquè lo digo????, tu sí que ets beneit, Joan si no ho entens!!!!
Luis a mi també m'han ensenyat el mallorquí i de fet jo dic moix, doblers, de bon de veres i altres.També es veritat que amb vistes dels certificats faig ús de l'estandard però només quan escriu. Si xerro procur dir "domes", el problema és que no xerro gaire, però aquesta és una altra qüestió. En castellà jo dic "se me ha olvidau el bacalau" però escric " se me ha olvidado el bacalao". Es xerra mallorquí però s'escriu amb el lèxic mallorquí i la gramàtica catalana.Com en qualsevol altre llengua
Atropella una dona al Coll i es fuga
Publicada el 02/09/2010 per J.J. a Crònica Negra
Un incendi arrasa la “selva” del Lluís Sitjar
Publicada el 01/09/2010 per A.J. a Crònica Negra
- Notícies
- + Vistes
- + Comentades
- Darreres

Menéame
Digg
Delicious
Yahoo
Tafanera


Només faré un aclariment. La xifra de 2.900 és una estimació feta per la policia belga (no cal dir que a la baixa, pel que es va veure després). Si no hi havia 10.000 catalans, n'hi havia 12.000 a Brussel·les, però es veu que aquí tothom estira d'agència i no comprova res. Idò sí, es veu que EFE o l'agència que sigui (interessada?) ha difós la xifra de 2.900 com un càlcul o una aproximació d'assistència, quan no és així.
Ah, i cada dia surten unionistes radicals (gent que treballa per mantenir-nos units a un poble que ens vol assimilar) lladrant que la manifestació no té importància i rebaixant les xifres. Supòs que, tot i que l'acte no té importància, ells no tenen res millor que fer. Temps al temps.