Palma: 400 veus per Garzón

Més de 400 persones es concentraren ahir horabaixa a la plaça d'Espanya de Palma i milers en una vintena més de ciutats de l'Estat per protestar contra la "persecució" del jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón, encausat en el Tribunal Suprem per haver-se declarat competent per investigar els crims de la dictadura.

Banderes republicanes i cartells amb l'emblema "Contra la impunitat del franquisme" protagonitzaren la protesta, a la qual assistiren, entre d'altres, el portaveu del PSOE al Parlament balear, Antonio Diéguez; el regidor del Bloc a l'Ajuntament de Palma, Eberhard Grosske; el secretari general de les Joventuts Socialistes, Francesc Dalmau; el coordinador general d'Esquerra Unida a Balears, David Abril; i els responsables d'UGT i CCOO, Manuel Pelarda i Lorenzo Bravo.

La concentració fou promoguda per grups d'internet i xarxes socials, com Facebook, i rebé el suport d'altres col·lectius i sindicats, com l'Associació de la memòria històrica de Mallorca, la Unió Cívica per la República i CCOO i UGT.

Davant d'unes 400 persones, el portaveu dels grups de suport a Garzón creats a internet, Pau de Vilchez, llegí un manifest en el qual s'afirmava que l'Estat s'ha convertit en el "referent de la injustícia universal" arran de l'encausament de Garzón.

"La persecució del jutge Garzón qüestiona la imatge de la Justícia en la societat espanyola i posa en entredit el nostre sistema polític i judicial en l'àmbit internacional", digué De Vilchez.

El portaveu expressà, a més, rebuig a la "persecució" de Garzón i instà les institucions judicials i el Govern espanyol a "acabar amb la impunitat de la dictadura franquista i a treballar per garantir la Justícia a 113.000 famílies que fins ara no hi han tingut dret".

Les seves paraules foren seguiren per les de Miquel Mascaró, portaveu d'Unitat Cívica per la República, qui va defensar que Garzón "va fer el que hauria de fer qualsevol jutge decent i demòcrata" en investigar els crims del franquisme i va titllar d'"absurdes i irracionals" les querelles del sindicat ultradretà Manos Limpias i Falange española de las JONS.

Per Mascaró, que el Suprem hagi encausat Garzón suposa un "cop brutal a la democràcia espanyola", per la qual cosa va instar el Govern que ratifiqui la imprescriptibilitat dels crims de guerra i lesa humanitat.

En darrer lloc, hi va intervenir Maria Antònia Oliver, representant de l'Associació de la memòria històrica de Mallorca, entitat que, al costat de la de Catalunya, va presentar al Suprem una querella per prevaricació contra el magistrat d'aquest òrgan, Luciano Varela, i contra el president de la Sala Penal, Juan Saavedra.

Oliver va indicar als presents que, malgrat que les querelles contra Garzón vagin endavant i finalment el condemnin, "la lluita continuarà", ja que les víctimes del franquisme "encara no tenen justícia".

"Algun dia deixareu de ser víctimes", va afirmar commocionada davant els assistents abans de guardar un minut de silenci en memòria dels represaliats i contra l0"ofensa" al dret internacional de la causa contra el jutge Garzón.

Protestes a tot l'Estat

Milers de persones es manifestaren a favor del jutge Baltasar Garzón pels carrers d'una vintena de ciutats de tot l'Estat. A Barcelona, unes 4.500 persones, segons la Guàrdia Urbana, participaren en la concentració cívica per reclamar la recuperació de la memòria històrica i fer costat al jutge.

A la cita catalana, que començà devers les 18.30 hores a la plaça de Sant Jaume, també hi assitiren associacions, polítics d'esquerres i altres personalitats. Entre tots, va destacar la presència de l'exfiscal Anticorrupció Carlos Jiménez Villarejo, que en el discurs va considerar "inaudit" que Falange Española pugui asseure a la banqueta Garzón.

Pel que fa a Madrid, milers de persones, entre elles diversos representants del PSOE, IU, sindicats i el món de la cultura, es van manifestar des de la plaça de Cibeles fins a la Puerta del Sol, encapçalats pel secretari de Moviments Socials i ONG del PSOE, Pedro Zerolo; els membres d'IU Cayo Lara, Gaspar Llamazares, Gregorio Gordo i Inés Sabanés, i el secretari general del PC, José Luis Centella, com també els actors José Sacristán, Pilar Bardem i Juan Diego Botto, entre d'altres.

D'altra banda, desenes de persones, convocades per Falange Española de les JONS, varen dur a terme a la capital una contramanifestació, durant la qual corejaren crits com "Amb els nostres caiguts, no s'hi juga" i "Garzón, maçó, vés a la presó".