Garzón guanya temps

Després d’assumir "la competència" de la investigació dels crims de la Guerra Civil i el Franquisme, el jutge de l’Audiència Nacional, Baltasar Garzón, va convertir ahir en sumari el cas. Amb aquesta decisió, Garzón obliga la Fiscalia a presentar recurs de reforma davant del seu jutjat en lloc de permetre que es dirigeixi directament a la Sala Penal en apel·lació. Com a conseqüència, els tràmits perquè la Sala Penal estudiï el recurs de la Fiscalia s’allargaran en el temps, ja que primer haurà de pronunciar-se el magistrat instructor i posteriorment, la Sala Penal.

La polèmica està servida des que dijous Garzón es proclamà competent per dur a terme la investigació i provocà un rebombori espectacular, sobretot a les files del Partit Popular.

El seu president fundador, Manuel Fraga, criticà durament l’actuació i la qualificà d’"error gravíssim" per ressuscitar els problemes del passat. "És un disbarat que un senyor s’autodefineixi competent en un assumpte que és molt discutible que hi tingui competència ningú, ja que ja hi va haver lleis d’amnistia," assenyalà.

Però l’acta del jutge fou resposta també des del Govern amb comentaris de respecte i la vicepresidenta, María Fernández de la Vega, ratificà el suport de l’Executiu ja que va afirmar que els fets són una demostració de l’autonomia dels jutges. Per la seva banda, el president del Congrés, José Bono, defensà que es respecti "la memòria de qui va morir en condicions indignes" durant el franquisme, encara que opinà que "no s’han d’invocar aquells fets per remoure d’una manera en què l’odi faci acte de presència".

Els populars, però, no se’n sabien avenir. Des de la Comunitat de Madrid, la seva presidenta Esperanza Aguirre considerà "esperpèntic" que Garzón hagi demanat el certificat de defunció de Franco, però puntualitzà en el "dret" dels ciutadans de conèixer on són enterrats els seus familiars. Des del Congrés la seva portaveu, Soraya Sáenz de Santamaría, dictaminà que la decisió del jutge respon a una "altra cosa" que no és l’Administració de Justícia, sense específicar a què repon exactament.

Per altra banda, el secretari general en el Congrés, Ramón Jáuregui, assenyalà que la llei de la Memòria Històrica, de la qual ell va ser-ne ponent, "mai no va pretenir una causa general contra el franquisme, ni una investigació penal" com la que ha obert el jutge Baltasar Garzón.

Des d’IU, el seu líder, Gaspar Llamazares, donà suport al jutge perquè la seva decisió "honra" la Justícia espanyola i lamentà que la Fiscalia s’hi oposi, cosa que considerà com a gens "honorable". En nom de CiU, el diputat Jordi Xucla declarà que el magistrat inici els tràmits per declarar nuls els judicis polítics que es van produir durant el franquisme. Des de les files d’ERC, el vicepresident Josep Lluís Carod-Rovira, instà Garzón a anul·lar el judici que va condemnar a mort l’expresident de la Generalitat republicana Lluís Companys el 1940.

La fossa de Lorca

La família Lorca tal vegada emprendrà accions legals per evitar l’exhumació de la fossa del poeta, ja que el nebot del poeta andalús Federico García Lorca, Manuel Fernández-Montesinos, va informar ahir de la possibilitat que la seva família ho posi en mans de la justícia per tal d’evitar que es produeixi l’exhumació de la fossa on suposadament es troben les restes del poeta.